Medicamentos esenciales, patentes y licencias obligatorias: Doha no es la respuesta

• Bergel, Salvador ^[1] ; Bertomeu, María Julia ^[2]
  1. [1] Universitat de Buenos Aires
  2. [2] Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CIF-INEO)
• Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 65, 2020 (Ejemplar dedicado a: Ètica i salut en temps de pandèmia. Reflexions sobre cures i justícia social), págs. 75-84
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Essential drugs, patents and compulsory licenses: Doha is not the answer
  • Medicaments essencials, patents i llicències obligatòries: Doha no és la resposta
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Es frecuente buscar en la Declaración de Doha (Organización Mundial del Comercio, 2001) una base para la protección de la salud pública mundial confiando en las licencias obligatorias (compulsory license). Pero no cabe llamarse a engaño, pues se trata de un acuerdo impulsado por la así llamada BigPharma en el mismo momento en que arrasaba con los derechos de los países en vías de desarrollo, que no aceptaban las patentes sobre productos farmacéuticos. El objetivo de nuestro trabajo es mostrar que las patentes de invención en el campo farmacéutico consagran derechos patrimoniales claramente incompatibles con el derecho universal a la salud y, en cierta medida también, a la vida. Es absurdo hacer competir el derecho humano a la salud con los derechos patrimoniales de protección de creaciones intelectuales, incluso reconociendo las enmiendas de Doha. 

  • català

    És freqüent buscar en la Declaració de Doha (Organització Mundial del Comerç, 2001) una base per a la protecció de la salut pública mundial confiant en les llicències obligatòries (compulsory license). Però no ens enganyem, perquè es tracta d’un acord impulsat per l’anomenada BigPharma en el mateix moment en què arrasava els drets dels països en vies de desenvolupament, que no acceptaven les patents sobre productes farmacèutics. L’objectiu del nostre treball és mostrar que les patents d’invenció en el camp farmacèutic consagren drets patrimonials clarament incompatibles amb el dret universal a la salut i, en certa manera també, a la vida. És absurd fer competir el dret humà a la salut amb els drets patrimonials de protecció de creacions intel·lectuals, fins i tot reconeixent les esmenes de Doha.

  • English

    The Doha Declaration (World Trade Organization, 2001) is often used as the basis for arguments to protect global public health, and to trust that compulsory licenses can do so. But one should not be deceived about this proposal. This is an agreement promoted by the so-called Big Pharma at the very same time it was violating the rights of developing countries that refused to enforce patents of pharmaceutical products. The purpose of this paper is to show that pharmaceutical patents produce proprietary rights that are clearly incompatible with the universal right to health, and to a certain extent the right to life. For this reason, it is absurd to claim that there is a competition between the human right to health with this supposed proprietary right to the protection of intellectual property, even if one accepts the Doha amendments.