Resumen de L'atenció a l'exclusió social a Mallorca: apunts històrics
Recórrer els camins que ha seguit l’atenció a l’exclusió social a Mallorca és com seguir les rutes subcutànies de la seva història recent. Es tracta d’uns itineraris esforçats que es traduïren en una estructura molt sòlida d’atansament a les persones que, per unes raons o altres, es veuen segregades del cos social.
L’inici es pot situar quaranta anys enrere i la seva engegada és fruit de la confluència de distintes forces i interessos, en primer lloc dels provinents de sectors eclesials que brandaven el compromís social que fluïa del Concili Vaticà II; i després, d’altres de l’àmbit sindical i, en menor mesura, del polític.
A aquesta conjuminació d’esforços s’hi ha d’afegir el moment en què es desplega, marcat pel postfranquisme, un temps d’efervescència social, de fortes reaccions als tics autoritaris que encara restaven i de grans dosis d’esperances, tot i les dificultats que no cessaven d’entrebancar la ruta de la transició.
Per tot això, els iniciadors de l’atenció a l’exclusió social a l’Illa, no dubten a qualificar les seves accions com a moviment, el “Moviment Marginal de Mallorca”, marca que es conservarà al llarg de d’aquest article tot i que la marginació d’antany avui es digui exclusió.
Així, el Moviment Marginal de Mallorca (MMdM) arrenca, fet i fet, amb la mort del dictador Franco i cessa, en la pràctica, quan l’administració pública autonòmica assumeix els postulats de la seva constitució per imperatius de l’estat de dret.
