Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de «No és que no m’agrade el valencià, és que no es pot usar»: pràctiques i ideologies lingüístiques entre adolescents castellonencs d’origen immigrant

Avel·lí Flors i Mas

  • English

    This article explores the linguistic practices and ideologies of a sample of immigrant second-ary school students from Castelló de la Plana (Valencian Country) through a qualitative analy sis of the discourses in which they recontextualise their language practices in different socialisation spaces. The aim is to understand the process through which their linguistic rep-ertoires and identities take shape, and to check the extent to which they become new speakersof Catalan and/or Spanish. Results show that the home space is the only field where immi-grant languages still dominate their language practices, whereas the classroom becomes the only space for learning and using Catalan, albeit to a limited extent. On the other hand, peer group socialisation is characterised by a restricted use of immigrant languages and an exten-sive use of Spanish, which they consider key to create new relationships within the host socie-ty. Although there is not a clear-cut rejection of Catalan, to which they recognise a legitimate status on a territorial and historical basis, they consider it a resource restricted to the practices of its native speakers, a group to which they do not feel they belong.

  • català

    Aquest article explora les pràctiques i ideologies lingüístiques d’una mostra d’estudiants de quart d’ESO d’origen immigrant de Castelló de la Plana a partir d’una anàlisi qualitativa dels discursos en què recontextualitzen les seues pràctiques lingüístiques en diferents espais de socialització. L’objectiu és entendre els processos de formació dels seus repertoris i identitats lingüístics, i saber fins a quin punt esdevenen nous parlants del català i/o del castellà. Els re-sultats mostren que la llar es configura com l’únic espai en què encara predomina l’ús de les llengües immigrants, i que les aules apareixen com l’únic espai d’aprenentatge i de pràctica limitada del català. El camp de la socialització amb iguals, en canvi, està marcat per un ús res-tringit de les llengües immigrants i per un ús extensiu del castellà, que consideren clau per a la creació de noves relacions en la societat d’acollida. Tot i que no es detecta un rebuig explícit del català, al qual reconeixen una certa legitimitat en clau territorial i històrica, el veuen com un recurs limitat al seu grup de parlants nadius, del qual no se senten part.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus