Resumen de Manifests are meant to clear the air and challenge - ningú té dret a obeir
El comentari classifica el manifest de FFF de Roger Bernat i Roberto Fratini, publicat el 2018, com a praxi artística. Mostra que la pròpia redacció d’un manifest pot ser entesa com a pràctica performativa: el text comentat, que tan sols és percebut de manera mediata pel que fa al seu contingut informatiu, apareix com a performatiu, és a dir, tal com arriba directament al lector i amb les associacions i idees que desencadena.
No és fins que sorgeixen les «directrius d’una estètica del dispositiu», anunciades cap al final del manifest, que també esdevé la descripció d’un programa estètic. Per la seva banda, aquesta pràctica estètica pot apuntar a objectius polítics i al mateix temps causar una confusió estètica, desplegar un efecte crític sobre ell mateix i actuar com a crida a una actuació autònoma. Els lectors del manifest, com també els espectadors d’una representació de FFF, poden adoptar i posar en pràctica un posicionament propi dins del debat que això provoca.
