L'entrevista: RCR arquitectes, sentir l’arquitectura

• Autores: Josep Maria Muñoz Pujol
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 474, 2020, pág. 20
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • RCR Arquitectes és un estudi d’arquitectura fundat l’any 1988 a Olot, i integrat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta. Des de la capital de la Garrotxa han desenvolupat una concepció pròpia de l’arquitectura, que concentra la seva intensitat expressiva en formes i volums essencials i en la relació que mantenen els edificis amb el paisatge i el context. Després de formar-se, sense mestratges concrets, a l’Escola d’Arquitectura del Vallès, i d’una etapa en què van assimilar la concepció espacial del que anomenen els “grans mestres”, Louis Kahn i Mies van der Rohe, van anar a buscar els seus referents més en l’art que en l’arquitectura mateixa, fins al punt que podria afirmar-se que practiquen una arquitectura considerada com una de les belles arts. La reforma del restaurant Les Cols, a Olot, va significar un punt d’inflexió en la seva obra, amb la plena assumpció de l’impacte que havien rebut en un viatge iniciàtic al Japó, l’any 1990. En els últims anys, la seva obra, molt arrelada i circumscrita a un territori concret, s’ha internacionalitzat, amb projectes a França, Bèlgica o els Emirats Àrabs Units. L’equip ha rebut reconeixements internacionals diversos, el més destacat dels quals ha estat la concessió, l’any 2017, del premi Pritzker, el guardó d’arquitectura més prestigiós del món.

    «La paraula que m’agrada per definir-nos és espartans. Espartans en el sentit de tenir molt present d’on venim, i que aquest camí es basava en l’esforç i la voluntat de créixer. Aquesta vivència ens és comuna als tres i té molt a veure amb la nostra manera de veure el món.» (Ramon Vilalta) «Els meus pares eren d’Andalusia, però volien formar part d’Olot. Tot i que, i el meu pare molt més que la meva mare, mai no van ser ni d’aquí ni d’allà. Els va passar el que passa a tothom que se’n va del seu lloc.» (Rafael Aranda) «La mare explicava que un dia vaig arribar d’escola i vaig dir: “Vull ser arquitecta”. Això no va suscitar cap oposició: mai no van considerar que, pel fet de ser una dona, això comportava una determinada vida.» (Carme Pigem) «El que ens ha guiat és l’anhel de llibertat. No volíem ser deutors de res ni de ningú. El que hem fet respon a la nostra percepció. Hem fet el que hem pensat. I en aquest compartir, el fet de ser tres ho ha fet més fàcil.» (Ramon Vilalta) «Quan ens pregunten qui fa què, diem que és com el jazz: un comença i l’altre segueix, no té massa valor qui fa què, sinó que el valor ve de la química d’aquest aliatge» (Carme Pigem) «La nostra arquitectura és per ser viscuda. No és per sortir fotografiada en una revista.» (Rafael Aranda) «Quan no fas una arquitectura-objecte, l’has de viure, l’has d’experimentar, has de sentir allò que t’està dient» (C. Pigem) «Els nostres edificis són una fusió de l’interior i l’exterior. La ciutat no es pot entendre com una peça construïda, on després hi ha l’exterior, que és la natura» (Rafael Aranda)