Ús de la PCR de bacteris atípics en el maneig ambulatori de pacients amb pneumònia adquirida a la comunitat que acudeixen a urgències

• Sandra Bustamante-Hernández ^[1] ; Elena May-Llanas ^[1] ; Emiliano Mora-Muñoz ^[1] ; Roger García-Puig ^[1] ; Ana Blanco-Suárez ^[2]
  1. [1] Fundació Assistencial Mútua Terrassa
  2. [2] CATLab Parc Logístic de Salut, Viladecavalls
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 80, Nº. 4, 2020, págs. 163-167
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Uso de la PCR de bactérias atípicas en el manejo ambulatorio de pacientes con neumonía adquirida en la comunidad que acuden a urgencias:

    Fundamento. Mycoplasma pneumoniae y Chlamydophila pneumoniae son agentes causales frecuentes de la neumonía adquirida en la comunidad (NAC) en pediatría, y las técnicas como la reacción en cadena de la polimerasa (PCR) pueden facilitar su diagnóstico etiológico precoz, adecuando la antibioterapia utilizada.

    Objetivo. Describir el uso de esta técnica en el manejo ambulatorio de los pacientes pediátricos con NAC que acuden a urgencias.

    Método. Estudio observacional, retrospectivo y descriptivo de pacientes pediátricos diagnosticados de NAC en urgencias manejados ambulatoriamente.

    Resultados. De 67 pacientes, el 32,8% obtuvo resultado positivo para bacterias atípicas. El porcentaje de resultados positivos en <4 años fue del 10,0% y en ≥4 años de 42,6% (p=0,021). Recibieron antibiótico empírico 49 pacientes de los 67 (73,1%): 31 macrólidos, 12 betalactámicos y 6 ambos. Con el resultado de la PCR, por resultado negativo se retiraron los macrólidos a 25 de los 37 a los que se les había pautado (67,6%) y se pautó a 10 de los 22 casos positivos que no los estaban recibiendo (45,5%).

    Conclusiones. La PCR de bacterias atípicas facilita el diagnóstico microbiológico rápido y la adecuación de la antibioterapia, evitando sobre todo el exceso de tratamiento con macrólidos en urgencias.

  • català

    Ús de la PCR de bacteris atípics en el maneig ambulatori de pacients amb pneumònia adquirida a la comunitat que acudeixen a urgències Fonament. Mycoplasma pneumoniae i Chlamydophila pneumoniae són agents causals freqüents de la pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) en pediatria, i les tècniques com la reacció en cadena de la polimerasa (PCR) poden facilitar-ne el diagnòstic etiològic precoç, adequant l’antibioteràpia emprada.

    Objectiu. Descriure l’ús d’aquesta tècnica en el maneig ambulatori dels pacients pediàtrics amb PAC que acudeixen a urgències.

    Mètode. Estudi observacional, retrospectiu i descriptiu de pacients pediàtrics diagnosticats de PAC a urgències amb maneig ambulatori.

    Resultats. De 67 pacients, el 32,8% va obtenir un resultat positiu per a bacteris atípics. El percentatge de resultats positius en <4 anys va ser del 10,0% i en ≥4 anys del 42,6% (p=0,021). Van rebre antibiòtic empíric a l’alta 49 pacients dels 67 (73,1%): 31 macròlids, 12 betalactàmics i 6 ambdós. Amb el resultat de la PCR, per resultat negatiu es van retirar els macròlids a 25 dels 37 als quals se’ls havia pautat (67,6%) i es va pautar a 10 dels 22 casos positius que no els estaven rebent (45,5%).

    Conclusions. La PCR de bacteris atípics facilita el diagnòstic microbiològic ràpid i l’adequació de l’antibioteràpia, i, sobretot, evita l’excés de tractament amb macròlids a les urgències pediàtriques.

  • English

    Use of PCR for atypical bacteria in the ambulatory management of patients with community-acquired pneumonia seen in the emergency departament:

    Background. Mycoplasma pneumoniae and Chlamydophila pneumoniae are frequent causative agents of community-acquired pneumonia (CAP) in children. Techniques such as the polymerase chain reaction (PCR) can facilitate early diagnosis and adequacy of antibiotic therapy.

    Objective. To describe the use of this test in the ambulatory management of children with CAP seen in the emergency room.

    Method. Observational, retrospective and descriptive study of children diagnosed with CAP in the emergency room and managed as outpatients.

    Results. Sixty-seven patients were recruited and 22 (32.8%) had a positive PCR for atypical bacteria. The percentage of positive results in children <4 years was 10.0% and it was 42.6% in children ≥4 years (p=0.021). Forty-nine (73.1%) patients received antibiotic treatment: 31 received macrolides, 12 beta-lactams and 6 both. The results of the PCR test resulted in discontinuation of macrolide treatment in 25 of 37 patients (67.6%) after a negative PCR test and in its prescription to 10 of the 22 (45.5%) positive cases that were not receiving it.

    Conclusions. The use of PCR for atypical bacteria in the emergency department facilitates rapid microbiological diagnosis and the adequacy of antibiotic therapy, avoiding over-treatment with macrolides.