L’execució del militant anarquista Salvador Puig Antich el 1974 va ser un dels esdeveniments més importants dels últims anys de la dictadura franquista. Va donar lloc a una enorme mobilització política a Catalunya, i va adquirir un estatus simbòlic crucial en la cultura democràtica catalana, en la qual Puig Antich figura com a mite de la resistència antifranquista. La pel∙lícula Salvador (2006), de Manuel Huerga, presenta un relat profundament emotiu d’aquests fets. La pel∙lícula, una manifestació de l’impuls cap a l’anomenada “recuperació de la memòria històrica” de les darreres dues dècades, ha estat molt ben rebuda per la crítica, però també atacada per la seva presentació sentimental i despolititzada de la figura del militant anarquista. Què hi ha en joc en la revisió ficcional de Puig Antich? Aquest article analitza els usos del passat a Salvador de Manuel Huerga, tot examinant els antagonismes socials que tracta la pel∙lícula i les menes de consens que intenta construir.
The execution of anarchist militant Salvador Puig Antich in 1974 was one of the most important events in the final years of Franco’s dictatorship. It gave rise to an enormous political mobilisation in Catalonia, and acquired a crucial symbolic status in Catalan democratic culture, with Puig Antich as a myth of anti-Franco resistance.
Manuel Huerga’s biopic Salvador (2006) presents a deeply engaging narrative of these events. The film, a manifestation of the drive towards so-called “recuperació de la memòria històrica” in the last two decades, has been widely acclaimed by the critics but also attacked for its sentimental, depoliticised presentation of the figure of the anarchist militant. What is at stake in the fictional revision of Puig Antich? This article analyses the uses of the past in Huerga’s Salvador by examining the social antagonisms this film might be addressing and the kinds of consensus it tries to build.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados