El hombre de los ojos y la construcción en espiral: Bigas Luna y su Angustia

• Carolina Sanabria ^[1]
  1. [1] Universidad de Costa Rica

     Universidad de Costa Rica

     Hospital, Costa Rica

     
• Localización: Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, ISSN-e 2199-7276, ISSN 0932-2221, Nº. 27, 2014, págs. 101-114
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    This article examines in detail one of the least iconic and, probably, lesserknown films – Anguish (1986) – from the most international Catalan director: Bigas Luna. As its title indicates, and contrary to his best-noted productions, it is a film which does not contain elements of an erotic or sensuous sort, but is constructed from a typically American genre – the thriller –. The movie is articulated around an adult dependent on his sinister mother, who drives him hypnotically towards extracting his victims’ eyes in a story which expands into other narrative reflections. Even though it consists of winks to classical artistic references (Hoffman, Man Ray, Velázquez, Wiene), it ends up working as a tribute to the filmography of English master Alfred Hitchcock, and it constitutes a new disquisition on the complexities of the behavior of the specularturned gaze.

  • català

    El present article examina detalladament una de les pel∙lícules menys emblemàtiques i probablement menys conegudes –Angustia (1986)– del director català més internacional: Bigas Luna. Tal com fa palès el títol i a diferència de la seva coneguda trajectòria, es tracta d’un film que no conté elements eròtics ni sensuals, sinó que es construeix a partir d’un gènere típicament americà –el thriller–. La pel∙lícula s’articula a partir d’un adult dependent de la seva sinistra mare, que el condueix hipnòticament a extraure els ulls de les seves víctimes en una història que s’expandeix a altres refraccions narratives. Per bé que s’articula a través de referències artístiques clàssiques (Hoffmann, Man Ray, Velázquez, Wiene), Angustia esdevé un homenatge a la cinematografia del mestre anglès, Alfred Hitchcock, bo i constituint una nova disquisició sobre les complexitats del funcionament d’una mirada que esdevé especular.