Resumen de A Catalan Cobla Sparsa of the Fifteenth Century: An Icon of Ambivalence in the Misogynistic Background of Celestina, Act I

Peter Cocozzella

• català

  Un poema curt d’una sola estrofa, titulat «Cobla sparsa de lahor he deslaor», és emblemàtic de l’ambivalència que distingeix el «Maldezir de mugeres», composició característica de Pere Torroella, cèlebre autor català del segle XV. El present assaig és un esforç per a demostrar com l’alternança de laor i deslaor representa un paper destacat dins l’ample context del debat sobre les dones en la literatura quatrecentista tant castellana com catalana. A fi d’ambientar el debat, addueixo evidència en la poesia dels trobadors i en els cants d’Ausiàs March, l’incomparable poeta valencià. Al capdavall, la conjunció paradoxal de laor i deslaor reflecteix una fenomenologia de dues dimensions: 1) la disfunció retòrica que acaba en el diàleg rebec, il∙ lustrat al primer acte de la Tragicomedia de Calisto y Melibea, obra coneguda també com Celestina; 2) el perfil de Torroella com personatge que s’auto-realitza a través d’un procés d’autenticació de l’experiència amorosa

• English

  A short one-stanza poem, identified by the rubric «Cobla sparsa de lahor he deslaor,» is emblematic of the ambivalence that informs the «Maldezir de mugeres,» signature piece of Pere Torroella, renowned Catalan writer of the fifteenth century. The present essay is an attempt to demonstrate how the alternation of laor (‘praise’) and deslaor (‘unpraise’) plays a paramount role within the wide context of the debate about women in both Castilian and Catalan literature of the 1400s. For a background of that debate, I adduce evidence in the poetry of the troubadours and in the cants of the nonpareil Valencian bard, Ausiàs March. Ultimately, the paradoxical laor/deslaor conflation reflects a two-pronged phenomenology: 1) the tradition of dysfunctional rhetoric that comes to a head in the fractious dialogue illustrated in Act I of the Tragicomedia de Calisto y Melibea, better known as Celestina; 2) the definition of Torroella’s self-fashioning in terms of the process of coming to grips with the authenticity of a lover’s experience.