Resumen de La noblesa catalana titulada: els Grans d'Espanya
- català
La Grandesa d'Espanya és una institució que es va anar gestant tot al llarg dels segles XIV i XV per definir-se al segle XVI en els temps de l'emperador Carles V, com la més alta distinció de la Monarquia envers les persones i els llinatges més destacats, tant per sang com per patrimoni, vinculat generalment a un títol nobiliari preexistent. Suposava la detentació tant de la majoria dels alts càrrecs de l'alta administració de l'estat (virreis, governadors, capitans generals, ambaixadors) com els alts càrrecs palatins ( majordom major, cavallerís major) i així mateix, gaudir d'un bon seguit de privilegis. També es va anar atorgant a les més distingides cases nobiliàries catalanes i ja durant els segles XIX, XX i XXI, a determinades persones de l'alta burgesia i d'àmbits intel·lectuals i professionals havent assolit l'excel·lència.
- English
The Grandee of Spain in an institution that has been evolving all throught the XIV and XV Centuries to be define at the XVI Century during Emperor's Charles the fifth tome, as the Monarchy highest distinction towards the most outstanding Persons and lineages, not only by Ties of blood but by Heritage, mostly linked to a preexistent Title of Nobility. This meant that almost all the highest Duties from the high Administration of the State (such as Viceroys, Governors, Fiels Marshalls, Ambassadors) as well as the highestPalatines Duties (such as Master of the King's Horse or Majordom major) were displayed to them, who also enjoyed a large Suite of Privileges. The Distinction was also granted to the most distinghished Catalan Noble Houses and during the XIX, XX and XXI Centuries to some Persons from the Up.r middle-classes and others belonging to Intelectual and professional fields having reach Excellence.
