Zaragoza, España
El presente trabajo analiza el ascenso social del caballero Pedro Núñez Cabeza de Vaca (†1487) mediante el estudio biográfico de su figura. De origen castellano, se integró en la corte del rey de Navarra Juan II —posteriormente también rey de Aragón—. Aunque destinado al servicio doméstico, comenzó a partir de la década de 1450 a ejercer de emisario, moviéndose por Nápoles, Navarra y Castilla de forma continua. El éxito en sus misiones le granjeó prestigio entre los principales nobles de su época y, sobre todo, la confianza absoluta de Juan II. Recibió tenencias, señoríos, un ventajoso matrimonio para sí y sus hijas y fue elevado a la ricahombría en Aragón. En sus últimos años colaboró tanto con su antiguo señor como con el futuro Fernando el Católico, quien vio en el anciano caballero la persona idónea para ejercer de tutor de su hijo bastardo don Alonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza.
The present work analyzes the social ascent of the knight Pedro Núñez Cabeza de Vaca (†1487) by means of his biography. Born in Castile, he joined the court of the king of Navarre John II, later also king of Aragon. Although he was assigned for domestic service, he began to move in the 1450s between Naples, Navarre and Castile as emissary. Because of the success in his missions, he earned prestige among the leading nobles of his time and above all, the absolute confidence of his lord, John II. He received tenures, lordships, a favorable marriage for himself and his daughters and was elevated to the ricahombría in Aragon. In his last stages, he joined the service of the future Ferdinand the Catholic, who chose him as the ideal person to act as guardian of his bastard son, don Alonso of Aragon, archbishop of Zaragoza.
El treball analitza l’ascens social del cavaller Pedro Núñez Cabeza de Vaca (†1487) mitjançant l’estudi biogràfic de la seva figura. D’origen castellà, s’integrà a la cort del rei de Navarra Joan II —posteriorment també rei d’Aragó—. Tot i que fou destinat al servei domèstic, a partir de la dècada de 1450 començà a exercir d’emissari i es va moure per Nàpols, Navarra i Castella de manera contínua. L’èxit de les seves missions li donà prestigi entre els nobles principals de l’època i, sobretot, la confiança absoluta de Joan II. Va rebre tinences, senyories, un avantatjós matrimoni per a ell i per a les seves filles i fou elevat a la ricahombría a Aragó. Els seus darrers anys col·laborà tant amb el seu antic senyor com amb el futur Ferran el Catòlic, que va veure en l’ancià cavaller la persona idònia per exercir de tutor del seu fill bastard don Alonso de Aragón, arquebisbe de Saragossa.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados