Resumen de Mapa de l’espoli del patrimoni historicoartístic a Catalunya (1983-2015): aproximació quantitativa i qualitativa
- English
The plunder of cultural heritage has been and is one of the scourges of society without any doubt. The studies that treat this subject are few. Nevertheless, lately, more we are aware of it, more are publications on this subject. Despite that, studies that include quantitative data are still rare, therefore this article’s scope is to quantify the impact of the plunder of the Catalan cultural heritage and, to achieve that goal, we included an unexplored source: the data generated by the police tasks. Specifically, as the most objective and valuable sources, we included the police complaints, which, despite being inaccurate, certainly are one of the most available tools. We also integrated the qualitative sources such as interviews, the press, etc. that complement the information in some cases. Crossing and analyzing the data from both sources we were able to specify details such as the places the infractions most frequently occur, or the most common criminal types, etc. Consequently, we have obtained a numerical approximation of the historical and artistic plunder in Catalonia, as well as its territorial dispersion. We believe, this quantitative and territorial diagnosis of the phenomenon should contribute to open a social debate on what measures should be taken to ensure the more efficient heritage protection.
- català
No hi ha dubte que l’espoli del patrimoni cultural ha estat i és una de les xacres de la societat. Cada vegada però, en som més conscients, i de resultes apareixen més publicacions que posen de manifest aquesta problemàtica. No obstant això, són escassos els estudis que inclouen dades quantitatives. En aquest article intentarem quantificar, en nombre, la repercussió de l’espoli del patrimoni cultural català, i per tal d’assolir-ho recorrerem a una font pràcticament inexplorada: les dades que genera la tasca policial. Una de les fonts quantitatives més objectives i de major qualitat són les denúncies policials, que tot i no estar exemptes d’imprecisions són, de ben segur, una de les eines que més s’hi aproxima. En aquest sentit, hem incorporat fonts qualitatives com les entrevistes, la premsa, entre d'altres, per tal de complementar, i en alguns casos ampliar, els fets coneguts. El creuament i anàlisi de les dades d’ambdues fonts ens ha permès contextualitzar els atemptats contra el patrimoni: els llocs on es produeixen, els tipus penals més habituals, etc. Això ens ha permès obtenir una aproximació numèrica de l’espoli historicoartístic a Catalunya, així com la seva dispersió territorial. Aquesta diagnosi quantitativa i territorial del fenomen pensem que hauria de contribuir a obrir un debat social sobre quines mesures s’haurien d’emprendre per garantir una protecció del patrimoni més eficient.
