Noblesa personal i actes positius de noblesa a Catalunya: Els doctors, amb un exemple a través de la família Oms de Blanes

• Autores: Santiago De Llobet Masachs
• Localización: Armoria: revista d'informació, anàlisis i recerca de la genealogia i l'heràldica, així com també de la vexil·lologia, la sigil·lografia, la insigniària, la nobiliària i l'emblemàtica general, en l'àmbit geogràfic i cultural català, ISSN-e 2696-0966, ISSN 2014-7228, Nº. 7, 2018, págs. 295-308
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • català

    Aquest estudi analitza un tipus de noblesa personal que va existir a la societat de l'Antic Regim europea: el cas del Doctors. La noblesa personal és un exemple més del que es coneixen des de 1623, a la legislació espanyola, com a actes positius de noblesa. Aquests tipus de noblesa considerava nobles a un conjunt d'homes que pertanyien a una elit, però no podien transmetre a la seva descendència aquesta condició. Aquests títols van ser donats des del segle XIII al XIX.

    El treball explora els títols personals de noblesa que s'obtingueren per aquest mitja a través del grau de doctors en diverses especialitats en les universitats europees. L'estudi també adreça el fet que, segons la legislació espanyola, si s'acumulaven més de tres actes de noblesa d'un o altre tipus, és a dir, quan esdevenia que tres descendents directes d'una mateixa nissaga havien ostentat aquesta condició, un quart pogués ser acceptat coma noble de sang i transmetés aquest rang als seus descendents directes per sempre més.

  • English

    This study analyses a type of personal nobility that existed between the 13th and 19th centuries in Europe. This type of nobility was acquired through the attainment of a doctoral degree in law, medicine, and theology, among others studies, at European universities. This is another example of what has been known since 1623, within the Spanish legislation, as a positive act of nobility. This type of nobility considered nobles a group of men who belonged to an intellectual elite. However, unlike hereditary nobility, they could not transmit their noble condition to their offspring. In addition, following the early-modern Spanish legislation on nobility, this article also explores that if more than three acts of nobility were accumulated in one way or another, that is, when it became demonstrated that three direct descendants of the same family had the noble condition, a fourth would acquire hereditary nobility and transmit this rank to his direct descendants at perpetuity.