Nous documents sobre Enyego d’Àvalos

• Paolo Ponzù Donato ^[1]
  1. [1] Università di Firenze
• Localización: Revista Valenciana de Filologia, ISSN-e 0556-705X, 1 2, 2018 (Ejemplar dedicado a: Curial e Güelfa), págs. 141-170
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    For the first time, some important documents relating to the period of Iñigo d’Avalos’ service as feudal lord and chamberlain of Filippo Maria Visconti, duke of Milan (1436-1444), are collected and published in their entirety. The first two acts are, respectively, Iñigo’s investiture of the feuds of Borgofranco and Scaldasole and the oath of loyalty given him by the representatives of the former community, both dating to 1436; the other two witness d’Avalos’ impending departure to Spain in 1440, while the remaining five, all dated 1444, evidence the definitive renunciation by Iñigo, now part of the Neapolitan court of Alfonso d’Aragona, to the benefits granted by the Visconti. However, if the relationship ended by mutual consent, this occurred at a time of serious political tension between Milan and Naples, as suggests the last document, indicating that the duke of Milan continued to monitor Iñigo, with the evident aim of gathering information on the king of Naples.

  • català

    Per primera vegada es reuneixen i es publiquen integralment alguns importants documents del període en què Enyego d’Àvalos va ser feudatari i cambrer de Felip Maria Visconti, duc de Milà (1436-1444). Les dues primeres actes, ambdues datades l’any 1436, són, respectivament, la investidura d’Enyego dels feus de Borgofranco i Scaldasole i el jurament de fidelitat que els representants de la primera comunitat li van retre; unes altres dues actes testimonien la imminent partença d’Enyego cap a Espanya, l’any 1440, mentre que la resta es remunten totes a l’any 1444, i il·lustren la renúncia d’Enyego, aleshores ja introduït en la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, als beneficis concedits pel Visconti. Tanmateix, la interrupció de la relació, encara que fou consensual, se situa en un context d’alta tensió política entre Milà i Nàpols, com suggereix l’últim document, que indica com el duc de Milà va continuar vigilant Enyego, amb el fi evident de recollir informacions sobre el rei de Nàpols.