L’any 1919 la ciutat de València celebrà, per primera vegada, el centenari de la defunció de sant Vicent Ferrer. I potser a causa de la manca de tradició commemorativa i de la difícil conjuntura política i social —i tal vegada també de l’excessiu anhel oficialista dels principals promotors, la comunitat de dominics de València—, alguns dels actes més importants de l’efemèride, com ara la resolució del certamen històric, artístic i literari i la inauguració d’una làpida de commemoració i record, acabaren demorant-se més de dos anys. Amb tot, hom assentà una nova fita vicentina; i, gràcies a la implicació d’entitats culturals com ara Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana, s’aconseguí també que la llengua dels valencians no fora la gran absent de la festivitat.
: In 1919 the city of València celebrated, for the first time, the centenary of Saint Vincent Ferrer’s passing away. And perhaps, due to the lack of a commemorative tradition and to the difficult political and social situation at the time —and possibly also because of the yearning of the main promoters, the Dominican Order in Valencia, to please the ruling party— some of the most important events of the anniversary, such as the resolution of the historical, artistic and literary contest and the inauguration of a commemorating stone, ended up being delayed for over two years. Even though, a new Vicentine landmark was set, and thanks to the involvement of cultural associations like Lo Rat Penat and the Centre of Valencian Culture the language of the Valencian People was not the great absentee of the celebration
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados