Líneas de innovación para nuestros servicios sociales

• Autores: Fernando Fantova Azcoaga
• Localización: RTS: Revista de treball social, ISSN-e 2339-6385, ISSN 0212-7210, Nº. 219, 2020 (Ejemplar dedicado a: El poder imparable de les idees en acció: de la innovació necessària al canvi possible), págs. 53-69
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Lines of innovation for our social services
  • Línies d’innovació per als nostres serveis socials
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen
  • español

    El artículo presenta una reflexión construida, reelaborando y desarrollando aportaciones anteriores, a partir de la participación del autor, como consultor independiente, en el mundo de los servicios sociales españoles y de la revisión de algunas referencias bibliográficas recientes. Se parte del esbozo de un marco de referencia general sobre cómo funcionan, en diferentes sectores de actividad, los ecosistemas de conocimiento y las dinámicas de innovación, y sobre el papel de agentes como la academia (y las disciplinas o áreas de conocimiento), las profesiones, las organizaciones prestadoras de servicios, los centros de investigación, los movimientos sociales y otros. Posteriormente, se hace referencia a la encrucijada estratégica en la que se encuentran nuestros servicios sociales, en clave, fundamentalmente de giro, limitada y contradictoriamente planteado y realizado, desde una atención integral y residual a una sectorial y universal. A continuación, se identifican algunos desafíos y tendencias de innovación en nuestros servicios sociales, en tres apartados. 1. Innovación en la propia actividad operativa de intervención social, con referencias a innovación en diagnóstico y evaluación, personalización y empoderamiento de las destinatarias, digitalización, incorporación de un enfoque comunitario y preventivo y otras. 2. Innovación en aspectos organizativos, con referencias a transformaciones de carácter participativo, integración vertical y horizontal, dinámicas colaborativas multiagente en el territorio y otras cuestiones. 3. Innovación en la configuración del ecosistema de gobernanza inteligente basada en el conocimiento, con referencias a la cualificación profesional, la relación entre disciplinas y otras. Por último, se concluye con una identificación de elementos facilitadores y obstáculos para la innovación en nuestros servicios sociales y algunas propuestas.

  • català

    L’autor, que ha participat com a consultor independent en el món dels serveis socials, presenta una reflexió a partir de la reelaboració i el desenvolupament d’aportacions anteriors, així com la revisió d’algunes referències bibliogràfiques recents. Es parteix de l’esbós d’un marc de referència general sobre com funcionen, en diferents sectors d’activitat, els ecosistemes de coneixement i les dinàmiques d’innovació, i sobre el paper d’agents com l’acadèmia (i les disciplines o àrees de coneixement), les professions, les organitzacions prestadores de serveis, els centres de recerca, els moviments socials, entre d’altres. Posteriorment, es fa referència a la cruïlla estratègica en la qual es troben els nostres serveis socials, en clau, fonamentalment, de gir –plantejat i dut a terme d’una manera limitada i contradictòria–: des d’una atenció integral i residual a una de sectorial i universal. A continuació, s’identifiquen alguns desafiaments i tendències d’innovació en els nostres serveis socials, en tres apartats. 1. Innovació en la mateixa activitat operativa d’intervenció social, amb referències a innovació en diagnòstic i avaluació, personalització i empoderament dels destinataris, digitalització, incorporació d’un enfocament comunitari i preventiu, entre d’altres. 2. Innovació en aspectes organitzatius, amb referències a transformacions de caràcter participatiu, integració vertical i horitzontal, dinàmiques col·laboratives multiagent en el territori, entre altres qüestions. 3. Innovació en la configuració de l’ecosistema de governança intel·ligent basada en el coneixement, amb referències a la qualificació professional i la relació entre disciplines, entre d’altres. Finalment, es conclou amb una identificació d’elements facilitadors i obstacles per a la innovació en els nostres serveis socials i algunes propostes.

  • English

    This article presents a constructed reflection that reworks and develops previous contributions, based on the author’s involvement in the field of Spanish social services as an independent consultant, and on a review of a host of recent bibliographical references. The starting point is the outline of a general reference framework on how knowledge ecosystems and innovation dynamics operate within different sectors of activity, and on the role of agents such as academia (and the disciplines or areas of knowledge), professions, service provider organisations, research institutions, social movements and others. Subsequently, reference is made to the strategic crossroads that our social services find themselves in, essentially at a turning point, limited and contradictory in terms of their approach and execution, from a comprehensive and residual service to a sector-based and universal one. A number of challenges and innovation trends in our social services are identified below in three sections. 1. Innovation in the operational activity of social intervention, with references to innovation in diagnosis and evaluation, personalisation and empowerment of recipients, digitisation, incorporation of a community and preventative approach, and others. 2. Innovation in organisational aspects, with references to participatory transformations, vertical and horizontal integration, multi-agent collaborative dynamics on a local or regional level, and other issues. 3.

    Innovation in shaping the knowledge-based smart governance ecosystem, with references to professional qualification, the relationship between disciplines, and others. Lastly, it concludes with the identification of drivers and obstacles to innovation in our social services and various proposals.