Beliefs in Progress: The Beguins of Languedoc and the Construction of a New Heretical Identity

• Nieto-Isabel, Delfi I. ^[1]
  1. [1] Institute for Research on Medieval Cultures (IRCVM). University of Barcelona
• Localización: SVMMA. Revista de cultures medievals, ISSN-e 2014-7023, Nº. 15, 2020, págs. 95-117
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Creences en moviment: Els beguins del Llenguadoc i la construcció d’una nova identitat herètica
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L'octubre de 1319, l'arquebisbe de Narbona i l'inquisidor dominicà Joan de Belna van lliurar al braç secular els primers membres del grup d'homes i dones coneguts pels historiadors com a beguins del Llenguadoc. L'execució que se’n va seguir, va marcar un punt d'inflexió en l'evolució d'un moviment religiós que s'havia desenvolupat legítimament durant dècades sota l'ala de la branca més radical de l'Orde Franciscà. En qüestió de mesos, aquests individus i els seus seguidors es van veure forçats a adaptar-se a la clandestinitat per sobreviure. L'objectiu d'aquest article és mostrar com les autoritats eclesiàstiques van considerar als beguins del Llenguadoc com una "nova heretgia", la novetat de la qual els obligava a elaborar una definició pràctica que els ajudés a perseguir-la. També s'estudiarà com alguns dels trets del que de fet era una cultura religiosa alternativa es van incorporar al discurs inquisitorial i com l’“heretgia” resultant va ser el resultat d'una co-construcció duta a terme pels inquisidors i els propis dissidents religiosos.

  • English

    In October 1319, the archbishop of Narbonne and the Dominican inquisitor Jean de Beaune surrendered to the secular arm the first members of the group of men and women known to historians as the Beguins of Languedoc. The execution that followed marked a turning point in the evolution of a religious movement that had legitimately developed for decades under the wing of the most radical branch of the Franciscan Order. In a matter of months, these individuals and their supporters where forced to adapt to clandestinity in order to survive. The aim of the present paper is to show that the Beguins of Languedoc were perceived by ecclesiastical authorities as a ‘new heresy’ whose novelty made it necessary to provide a working definition that helped to better prosecute it. It will also be discussed how some of the features of an alternative religious culture were built into the inquisitorial discourse and how the resulting ‘heresy’ was in fact co-constructed between inquisitors and religious dissenters.