El protagonista d'aquestes pàgines, el metge Fernando Pérez Martí (1891-1939), no és una figura molt coneguda a Gandia, més enllà dels investigadors que han estudiat el període de la Segona República o aspectes relacionats amb l'educació de la ciutat, tot i que durant el primer tenç del segle XX es va dedicar a treballar per tal d'aconseguir una millora de les condicions de vida dels seus conciutadans. Per a ell, l'educació i la cultura eren la base del progrés i, per aquest motiu, durant la dècada dels anys vint, va començar a denunciar la manca d'infraestructures educatives públiques a Gandia, front a !'existència de diversos centres escolars religiosos que rebien subvencions municipals.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados