Redescobrir els paisatges vitals i les empremtes d’un personatge que fou, més de sis segles enrere, un dels nobles més enlluernadors del Casal Reial d’Aragó, hauria de ser una tasca, de bon principi, gens complexa. Alfons d’Aragó i Foix (c. 1332-1412) és el primogènit de l’infant en Pere, fill del rei en Jaume II, comte de Ribagorça i de les muntanyes de Prades. N’Alfons d’Aragó obté i col·lecta un feix de senyories certament important. Unes per herència del seu pare, l’infant Pere, unes altres com a dot matrimonial, mentre que d’altres havien estat concedides, per compensar els seus serveis, pels reis d’Aragó i de Castella.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados