Formació evolutiva del cervell

• Autores: Nolasc Acarín
• Localización: Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, ISSN-e 2339-9910, ISSN 1133-3286, Vol. 18, Nº. 1, 2003, págs. 7-11
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    FORMACIÓN EVOLUTIVA DEL CEREBRO El sistema nervioso en general y el cerebro en particular, es fruto de la evolución, de cambios sucedidos por azar y mantenidos por presentar una superior eficacia biológica.

    En la evolución del cerebro han influido factores ecológicos, dietéticos y sociales.

    Los organismos unicelulares ya disponían de mecanismos para detectar señales y almacenar información. La especialización en la recepción y transmisión de señales dio lugar a la aparición de las neuronas.

    La aparición del sistema nervioso se produjo en paralelo al desarrollo de la organización multicelular. En los animales invertebrados, este sistema lo forman los nervios periféricos y uno o varios ganglios (agrupaciones neuronales encargadas de integrar la información). En los vertebrados aparece el encéfalo desarrollado, en relación con el tamaño corporal; las diferentes estructuras cerebrales se relacionan con la adaptación etoecológica de cada animal. En los humanos, por ejemplo, se aprecia un mayor desarrollo de las áreas temporales, relacionadas con la capacidad del lenguaje. El volumen cerebral alcanzado por el ser humano es la base que hizo posible el gran desarrollo cultural de estos individuos. Estudios recientes demuestran que en la evolución filogenética se produjo una cierta transformación celular: en los humanos, las neuronas de la corteza prefrontal desarrollan más dendritas y, por lo tanto, más posibilidades de establecer sinapsis.

    Al diversificarse y desarrollarse los mamíferos apareció el neocórtex, base estructural de las denominadas funciones cerebrales superiores: lenguaje, razonamiento, planificación, moralidad, abstracción, capacidad para resolver problemas y para tomar decisiones.

    El ser humano integra en su cerebro lo más primario (reacciones de defensa y de agresión) y lo más refinado (gran capacidad de abstracción y vida mental)

  • català

    FORMACIÓ EVOLUTIVA DEL CERVELL El sistema nerviós en general i el cervell en particular són fruit de l’evolució, de canvis succeïts per atzar i mantinguts perquè presenten una eficàcia biològica superior.

    En l’evolució del cervell, han influït factors ecològics, dietètics i socials.

    Els organismes unicel·lulars ja disposaven de mecanismes per a detectar senyals i emmagatzemar informació. L’especialització en la recepció i la transmissió de senyals va donar lloc a l’aparició de les neurones. L’aparició del sistema nerviós es va produir en paral·lel al desenvolupament de l’organització multicel·lular. En els animals invertebrats, aquest sistema el formen els nervis perifèrics i un o diversos ganglis (agrupacions neuronals encarregades d’integrar la informació). En els vertebrats apareix l’encèfal desenvolupat, en relació amb la mesura corporal; les diferents estructures cerebrals es relacionen amb l’adaptació etoecològica de cada animal. En els humans, per exemple, s’aprecia un desenvolupament superior de les àrees temporals, relacionades amb la capacitat del llenguatge. El volum cerebral assolit per l’ésser humà és la base que va fer possible el gran desenvolupament cultural d’aquests individus. Estudis recents demostren que en l’evolució filogenètica es va produir una certa transformació cel·lular: en els humans, les neurones de l’escorça prefrontal desenvolupen més dendrites i, per tant, més possibilitats d’establir sinapsi. En diversificar-se i desenvolupar-se els mamífers, va aparèixer el neocòrtex, base estructural de les denominades funcions cerebrals superiors: el llenguatge, el raonament, la planificació, la moralitat, l’abstracció, la capacitat per a resoldre problemes i per a prendre decisions. L’ésser humà integra en el seu cervell el que és més primari (les reaccions de defensa i les d’agressió) i el que és més refinat (una gran capacitat d’abstracció i la vida mental).

  • English

    EVOLUTIONARY DEVELOPMENT OF THE BRAIN The nervous system in general and the brain in particular is the fruit of evolution, of random changes that have lasted because of greater biological efficacy. Several ecological, dietary and social factors have influenced the evolution of the brain.

    Unicellular organisms have mechanisms to detect signals and store information. Specialization in the reception and transmission of signals gave rise to the development of neurons.

    The central nervous system appeared in parallel with the development of multicellular organization. In invertebrates, this system is composed of peripheral nerves and one or several ganglia (neuron groups designed to integrate information). In vertebrates, the brain is developed in relation to body size; the various brain structures are related to the eto-ecological adaptation of each animal. In humans, for example, the temporal areas, which are related to language capacity, show greater development. The size of the human brain is what has enabled the great cultural development of this species. Recent studies show that a certain cellular transformation occurred during phyloge netic evolution: in humans, the neurons of the prefrontal cortex developed a greater number of dendrites and, therefore, greater possibilities of establishing synapses.

    Mammalian diversification and development led to the development of the neocortex, the structural base for what are known as the higher brain functions: language, reasoning, planning, morality, abstraction, the ability to solve problems and take decisions.

    The human brain integrates the most primitive (defensive and aggressive reactions) and the most refined (an immense capacity for abstraction and intellectual life).