Metabolisme energètic i obesitat

• Autores: Pilar García-Lorda, Jordi Salas Salvadó
• Localización: Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, ISSN-e 2339-9910, ISSN 1133-3286, Vol. 18, Nº. 2, 2003, págs. 50-53
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    METABOLISMO ENERGÉTICO Y OBESIDAD Los cambios en el peso corporal dependen de un desequilibrio entre las entradas y las salidas de energía. El gasto energético total está integrado por varios componentes: gasto energético basal o de reposo, que representa los requerimientos energéticos mínimos para mantener las funciones vitales y constituye el 60 % del gasto energético total; la termogénesis, que representa el incremento del gasto calórico por encima del basal en respuesta a diferentes estímulos, como la alimentación, el frío o el estrés, y el gasto energético ligado a la actividad física, que es muy variable entre individuos. Diversas técnicas permiten evaluar el gasto calórico: calorimetría directa, calorimetría indirecta, método del agua doblemente marcada.

    Se han identificado algunos factores metabólicos predictores de ganancia ponderal. El hecho de tener un gasto energético en reposo reducido, una baja actividad física espontánea o un gasto total bajo se han confirmado como factores de riesgo para ganar peso con el tiempo; lo mismo ocurre con la presencia de una sensibilidad reducida a la insulina o de un cociente respiratorio elevado.

    Sin embargo, es importante recordar que el balance energético es una estructura dinámica; a medida que se incrementa el peso, el gasto energético aumenta proporcionalmente al incremento de la masa magra y al mayor coste energético que representa desplazar un peso más elevado. Así pues, en comparación con individuos delgados, los pacientes obesos presentan un gasto energético más alto en valores absolutos. El aumento progresivo del gasto energético y de la oxidación lipídica, así como la instauración deuna resistencia a la insulina actuarían como mecanismos que se opondrían al aumento de peso hasta llegar a un nivel de gasto calórico, para el que se alcanzaría nuevamente el estado de equilibrio con las entradas de energía.

    La tipificación adecuada de los pacientes obesos en términos metobólico-energéticos permitirá identificar aquellos individuos que sufren un defecto específico en su respuesta energética y diseñar la estrategia dietética más adecuada a cada caso.

  • català

    METABOLISME ENERGÈTIC I OBESITAT Els canvis en el pes corporal depenen d’un desequilibri entre les entrades i les sortides d’energia. La despesa energètica total està integrada per diversos components: despesa energètica basal o de repòs, que representa els requeriments energètics mínims per a mantenir les funcions vitals i constitueix el 60% de la despesa energètica total; la termogènesi, que representa l’increment de la despesa calòrica per sobre de la basal en resposta a diferents estímuls, com l’alimentació, el fred o l’estrès, i la despesa energètica lligada a l’activitat física, que és molt variable entre individus. Diverses tècniques permeten avaluar la despesa calòrica: la calorimetria directa, la calorimetria indirecta, el mètode de l’aigua doblement marcada.

    S’han identificat alguns factors metabòlics predictors de guany ponderal. El fet de tenir una despesa energètica en repòs reduïda, una baixa activitat física espontània o una despesa total baixa s’han confirmat com a factors de risc per a guanyar pes amb el temps; passa el mateix amb la presència d’una sensibilitat reduïda a la insulina o d’un quocient respiratori elevat. Malgrat tot, és important recordar que el balanç energètic és una estructura dinàmica; a mesura que s’incrementa el pes, la despesa energètica augmenta proporcionalment a l’increment de la massa magra i a la despesa energètica superior que representa desplaçar un pes més elevat. Així doncs, en comparació amb individus prims, els pacients obesos presenten una despesa energètica més alta en valors absoluts. L’augment progressiu de la despesa energètica i de l’oxidació lipídica, així com la instauració d’una resistència a la insulina, actuarien com a mecanismes que s’oposarien a l’augment de pes fins a arribar a un nivell de despesa calòrica, per al qual s’assoliria novament l’estat d’equilibri amb les entrades d’energia.

    La tipificació adequada dels pacients obesos en termes metabolicoenergètics permetrà identificar aquells individus que pateixen un defecte específic en la seva resposta energètica i dissenyar l’estratègia dietètica més adequada a cada cas.

  • English

    ENERGY METABOLISM AND OBESITY Changes in body weight are due to a lack of balance between energy intake and output. Total energy expenditure comprises several components: basal or resting energy expenditure, which represents the minimum requirements to maintain vital functions and constitutes 60% of total energy expenditure, thermogenesis, which represents an increase in energy expenditure above basal levels in response to various stimuli such as food, cold or stress, and energy expenditure related to physical activity, which varies greatly among individuals. Several techniques can be used to evaluate caloric expenditure: direct calorimetry, indirect calorimetry and the doubly labeled water method.

    Several metabolic factors that are predictive of weight gain have been identified. Low resting energy expenditure, low spontaneous physical activity and low total expenditure have been confirmed as risk factors for weight gain over time; the same occurs with reduced sensitivity to insulin or an increased respiratory quotient.

    However, energy balance is a dynamic structure; as weight increases, energy expenditure rises proportionally to the increase in fat-free mass and the greater energy spent in moving greater body weight. Thus, compared with slim individuals, absolute calorie expenditure values are higher in the obese. The progressive increase in energy expenditure and lipid oxidation, as well as the onset of insulin resistance, could act as mechanisms opposing weight gain until a level of energy expenditure has been reached at which an equilibrium between energy expenditure and intake is restored.

    Adequate characterization of obese patients in metabolicenergy terms would allow those individuals who suffer from a specific defect in their energy response to be identified and the most appropriate dietary strategy to be designed for each case.