L'error mèdic.: Consideracions sobre les seves causes i conseqüències

• Autores: José María Mascaró Ballester
• Localización: Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, ISSN-e 2339-9910, ISSN 1133-3286, Vol. 18, Nº. 3, 2003, págs. 75-79
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    EL ERROR MÉDICO. CONSIDERACIONES SOBRE SUS CAUSAS Y CONSECUENCIAS Equivocarse es un hecho frecuente en el hombre y en la naturaleza. La combinación de error y azar ha sido, en ocasiones, fuente de descubrimientos.

    El error médico puede originarse por una ausencia de conocimientos (por su inexistencia, falta de actualización, utilización incorrecta o falta de aplicación), por una decisión errónea (por estudio insuficiente del paciente, mala selección de las opciones, mala valoración de la relación riesgo/beneficio, actuación por exceso, razonamiento equivocado, rigidez de criterio) o por actuación deficiente (no finalizar el estudio, valoración equivocada de las consecuencias, acción retrasada o deficiente, instrucciones imprecisas).

    Una vez cometido el error, se deben poner los mecanismos para corregirlo. Aunque sea difícil y delicado se debe explicar al paciente y/o a la familia la naturaleza del error. Si es necesario, se debe comentar y compartir el caso con un colega, hecho que favorecerá la disminución de la ansiedad.El conocimiento de las causas del error médico puede contribuir a que disminuyan los posibles y graves efectos que recaen sobre ambas partes: médicos y pacientes.

  • català

    L’ERROR MÈDIC. CONSIDERACIONS SOBRE LES SEVES CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Equivocar-se és un fet freqüent en l’home i la natura. La combinació d’error i d’atzar ha estat, en ocasions, font de descobriments. L’error mèdic pot originar-se per una absència de coneixements (per la seva inexistència, manca d’actualització, utilització incorrecta o manca d’aplicació), per una decisió errònia (per estudi insuficient del pacient, mala selecció de les opcions, mala valoració de la relació risc/benefici, actuació per excés, raonament equivocat, rigidesa de criteri) o per actuació deficient (no finalitzar l’estudi, valoració equivocada de les conseqüències, acció retardada o deficient, instruccions imprecises).

    Una vegada comès l’error, s’han de posar els mecanismes per a corregir-lo. Encara que sigui difícil i delicat, s’ha d’explicar al pacient o a la família la naturalesa de l’error. Si és necessari, s’ha de comentar i compartir el cas amb un col·lega, fet que afavorirà la disminució de l’ansietat. El coneixement de les causes de l’error mèdic pot contribuir al fet que disminueixin els possibles i greus efectes que recauen sobre ambdues parts: els metges i els pacients.

  • English

    MEDICAL ERROR. CONSIDERATIONS ON ITS CAUSES AND EFFECTS Errors are frequent in human beings and nature. The combination of error and chance has sometimes been a source of discovery.

    Medical error can be caused by lack of knowledge (which can be inexistent, out of date, incorrectly used or not applied), by a wrong decision (due to insufficient investigation of the patient, poor choice of options, poor evaluation of the risk/benefit ratio, over-zealous intervention, faulty reasoning, rigid criteria) or by defective procedure (incomplete investigation, faulty evaluation of consequences, delayed or insufficient action, imprecise instructions).

    Once an error has been committed, the mechanisms to correct it should be initiated. Although potentially difficult and delicate, the nature of the error should be explained to the patient and/or the patient’s family. If necessary, the case should be discussed and shared with a colleague, which helps to reduce anxiety.

    Knowledge of the causes of medical errors can contribute to reducing their possible serious effects on both parties: physicians and patients.