És àmpliament conegut que la traducció ha tingut un impacte positiu en la revitalització de la llengua basca (Mendiguren Bereziartu, 1995), ja que és un dels mitjans principals de creació, consolidació i extensió del model estàndard de la llengua (Belmar, 2017).
Aquest article analitza els problemes que envolten la revitalització d’una llengua minoritzada: com ara la tensió entre estandardització i variació; o bé les maneres en què la pressió del contacte lingüístic pot afectar l’ús de formes verbals expressives que estan desapareixent de la llengua parlada, ja sigui com a causa del contacte amb l’espanyol o per la pressió del registre estàndar (Alberdi, 2018). Un estudi de corpus de l’ús de la concordança al·locutiva en obres de literatura tant originals com traduïdes il·lustrarà aquestes qüestions a la pràctica. De fet, les dades suggereixen que hi pot haver un esforç planificat per revitalitzar l’ús de marcadors al·locutius.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados