La ciència ciutadana es troba en fase de consolidació amb una àmplia diversitat de pràctiques i perspectives. Les ciències socials i les humanitats hi ocupen un espai reduït malgrat l’evident dimensió social de la ciència ciutadana. En aquest sentit, la ciència ciutadana social enriqueix el concepte de ciència ciutadana tant pel fet que l’objecte de recerca pot ser també de naturalesa social com pel fet que aporta major reflexió sobre la participació activa de persones, grups o comunitats en projectes d’investigació. L’article reivindica, amb experiències, una ciència ciutadana social amb capacitat emancipadora per a les persones participants i amb habilitats per promoure accions col·lectives o polítiques públiques basant-se en un coneixement cocreat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados