Mentre que diversos acadèmics han investigat el paper de la ciutadania en la generació de dades científiques després de la catàstrofe nuclear de la central Fukushima Daiichi des del prisma de la ciència i la detecció ciutadana, aquest article pren conceptes de l’ecologia dels mitjans i explora el seu potencial teòric per a millorar el nostre coneixement de les pràctiques de ciència ciutadana post-Fukushima. Basant-se en la perspectiva de Marshall McLuhan de la tecnologia com a mitjà, crea un marc teòric per a posar en primer pla el paper dels dispositius de mesurament (del nivell de radiació, en el cas que ens ocupa) com a extensió del cos i la ment de l’usuari. D’aquesta manera, pretén contribuir als estudis de mitjans i als estudis de ciència, tecnologia i societat (CTS).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados