Síndrome d’hiperèmesi per cannabinoides com a causa de vòmits incoercibles

• Autores: Maria Ballarà Petitbò, Pablo González Álvarez, Montserrat Montraveta Querol
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 81, Nº. 1, 2021, págs. 21-24
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Síndrome de hiperemesis por cannabinoides como causa de vómitos incoercibles
  • Cannabinoid hyperemesis syndrome
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Introducción. El síndrome de hiperemesis por cannabinoides (SHC) constituye una entidad de prevalencia creciente en pedia-tría a causa del aumento del consumo de cannabis en esta pobla-ción, particularmente en la adolescencia, durante los últimos años. Por este motivo es relevante conocerla y tenerla presente en el diagnóstico diferencial ante una clínica compatible.

    Observación clínica. En este artículo se presentan dos casos diag-nosticados de SHC con diferentes formas de presentación: el pri-mero, de larga evolución, muestra al diagnóstico alteraciones hi-droelectrolíticas importantes mientras que el segundo, de presentación más aguda, asocia menor repercusión homeostática. Ambos presentan una mejoría progresiva con resolución completa al conseguir la abstinencia.

    Comentarios. La fisiopatología del SHC es poco conocida. Se trata de una reacción paradójica al cannabis, que a dosis bajas posee un efecto antiemético, pero que actúa en estos pacientes como emetizante. Se manifiesta clínicamente en forma de episodios cíclicos de vó-mitos y abdominalgia que característicamente mejoran con baños de agua caliente. En ocasiones puede ser grave, acompañándose de deshidratación y alcalosis importantes, por lo que algunos pa-cientes son sometidos a numerosas exploraciones complementa-rias para descartar otras etiologías antes de llegar al diagnóstico de exclusión de SHC. El único tratamiento curativo es la abstinencia, si bien precisan frecuentemente de fluidoterapia o de antieméticos, aunque los últimos sean poco efectivos. Resulta fundamental un abordaje multidisciplinar (pediátrico, psicológico/psiquiátrico y social) in-dispensable para conseguir suspender el consumo

  • català

    Introducció. La síndrome d’hiperèmesi per cannabinoides (SHC) és una entitat de prevalença creixent en pediatria a causa de l’augment del consum de cànnabis en aquesta po-blació, particularment en l’adolescència, durant els últims anys. Per això és rellevant conèixer-la i tenir-la present en el diagnòstic diferencial davant d’una clínica compatible.

    Observació clínica. En aquest article es presenten dos casos diagnosticats d’SHC, amb diferents formes de presentació, ja que el primer té una evolució més llarga i va acompanyat d’alteracions hidroelectrolítiques importants, mentre que el segon té una presentació més aguda, amb menys repercus-sió homeostàtica. Ambdós casos presenten una resolució progressiva en retirar el consum de la substància.

    Comentaris. La fisiopatologia de l’SHC és poc coneguda. Es tracta d’una reacció paradoxal del cànnabis, que a baixes dosis té activitat antiemètica però que en aquests pacients provoca l’efecte contrari. Es manifesta clínicament en forma d’episodis cíclics de vòmits i abdominàlgia que característicament milloren amb banys d’aigua calenta. En ocasions, el quadre pot ser greu i anar acompanyat de deshidratació i alcalosi importants, fet pel qual alguns pacients són sotmesos a nombroses exploracions complementàries abans d’arribar al diagnòstic d’exclusió d’SHC. L’únic tractament curatiu és l’abstinència, però sovint ne-cessiten fluïdoteràpia o antiemètics, tot i que aquests úl-tims són poc efectius. És fonamental el tractament multi-disciplinari (pediàtric, psicològic/psiquiàtric i social) per aconseguir suprimir-ne el consum.

  • English

    Introduction. Cannabinoid hyperemesis syndrome (CHS), although uncommon in the field of Pediatrics, has recently experienced an increase in prevalence due to the rise in cannabinoid use among the pediatric population, particularly adolescents. It is thus impor-tant to be aware of this entity and to include it in the differential diagnosis of recurrent vomiting.

    Clinical observation. The current article discusses two cases of CHS with different clinical presentation: the first patient consul-ted with important electrolyte imbalance due to its long-term evolution, while the second, with more acute presentation, showed no homeostatic disturbance. Both were hospitalized and evolved satisfactorily until complete recovery once cannabis use was discontinued.

    Comments. While its pathophysiology is unclear, CHS seems to be a paradoxical reaction to cannabis, a drug that in low doses acts as an antiemetic but can also induce vomiting. CHS consists of bouts of cyclic vomiting and abdominal pain that characteristically improve with hot water showers or baths. Occasionally, the clinical presentation may be severe, with dehydration and metabolic alka-losis, making patients with CHS undergo many unnecessary tests before an exclusion diagnosis can be made. Abstinence constitu-tes the only effective treatment. Intravenous fluid therapy may be required, and antiemetic drugs are often administered with poor results. It is therefore essential to offer psychological assistance alongside medical intervention to stop substance abuse.