Maria Aurèlia Capmany: la masculinitat a debat

• Sergio Trigueros Navarro ^[1]
  1. [1] Universitat Jaume I

     Universitat Jaume I

     Castellón, España

     
• Localización: Fòrum de Recerca, ISSN-e 1139-5486, Nº. 24 (XXIII Jornades de Foment de la Investigació en Ciències Humanes i Socials), 2019, págs. 41-42
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Ejemplar
• Resumen

  • Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918-1991) és una de les veus més importants de la literatura femenina en català. De la seua obra, en destaca la varietat de gèneres i la seua capacitat d'adaptar-se al canvi dels temps.

    Des de la novel·la existencialista fins a la policíaca, l'escriptora mostra una gran solvència a l'hora d'imaginar nous mons. Uns mons que, per una altra banda, passen pel sedàs de la seua experiència i la seua ideologia, vertebrada en tres branques: la catalanitat, el feminisme i la militància en l'esquerra.

    L'objectiu d'aquesta recerca consisteix en una anàlisi dels personatges masculins d'obres com Betúlia, Feliçment sóc un dona o El jaqué de la democràcia. El marc teòric en què s'insereix aquest estudi es troba vinculat amb les diverses línies de pensament que convergeixen en l'hermenèutica de la integració. L'objectiu principal és identificar els estereotips masculins que l'autora recrea en les seues narracions. La possible identificació d'aquests és un procés complex que abasta diferents mecanismes, des dels més visibles, com els recursos descriptius de la prosopografia i l'etopeia, fins d'altres que es troben lligats amb la perspectiva de la recepció, l'implícit i la inferència, especialment el discurs atribuït a aquests personatges.

    L'estudi tracta de valorar la funció del discurs en la creació dels personatges. Acceptant el concepte bakhtinià de polifonia, veurem com el lector identifica i perfila les coordenades ideològiques dels personatges a través d'un discurs social reconeixible en un marc cognitiu. Fruit d'aquest treball de reconeixement per part del lector considerem possible parlar d'uns estereotips que es repeteixen al llarg de l'obra de Maria Aurèlia Capmany i que alhora ens serveixen tant per a fer un retrat de la societat de l'època com per conéixer el posicionament de l'autora respecte de determinats comportaments o elements doxals.