Resumen de El Risc de les dioxines: impregnació humana
José Luis Domingo Roig, Jacint Corbella i Corbella
- español
RISK FROM DIOXINS: HUMAN ABSORPTION Dioxins make up a large group of environmental pollutants that are released in small amounts as by-products of a variety of combustion processes and as industrial and chemical waste. They are present in all compartments of the environment (air, land and water) and can accumulate in animal fat, including in humans. Environmental dioxins reached peak levels in the 1960s and 70s, after which concentrations began to fall as a result of improved monitoring of incinerators, the application of technological improvements, decreased industrial and domestic use of coal, and increased use of lead-free gasoline, among other measures.
Animal models have shown that the toxic effects of dioxins are present regardless of the route of entry (oral, parenteral or cutaneous) or whether exposure is acute or chronic. For the general public, exposure comes mainly through diet Researchers in Tarragona (Spain) studying dioxins in a variety of foods purchased randomly at supermarkets and hypermarkets found the highest levels in shellfish, blue fish and canned fish. Another study in the same part of the country found that levels in the general population with no occupational exposure are similar to those reported for other industrialized countries. Dioxin exposure is calculated to be responsible for 26 cases of cancer per year in Catalonia (0.12% of all cases).
- español
EL RIESGO DE LAS DIOXINAS: IMPREGNACIÓN HUMANA Las dioxinas constituyen un numeroso grupo de contaminantes ambientales, que son liberados al medio en cantidades muy pequeñas, procedentes de diversos procesos de combustión y como subproducto de una serie de actividades industriales y procesos químicos. Están presentes en todos los compartimentos de medio ambiente (atmosférico, acuático y terrestre) y tienen la capacidad de acumularse en la grasa animal y en la humana. Los niveles medioambientales de dioxinas alcanzaron valores máximos en los años 60 y 70, y a partir de entonces empezaron a disminuir, debido a un mejor control de las incineradoras, al empleo de una tecnología mejor, a la disminución del uso de carbón en combustiones industriales y domésticas y a un incremento del uso de las gasolinas sin plomo, entre otros factores.
Mediante experimentación animal se ha demostrado que los efectos tóxicos de las dioxinas son independientes de la vía (oral, parenteral, cutánea) o tipo (aguda, prolongada) de exposición. Para la población general, la principal fuente de exposición a las dioxinas es la dieta. En un estudio realizado en Tarragona, se determinaron los niveles de dioxinas en diversos alimentos adquiridos de forma aleatoria en supermercados y grandes superficies; los valores más elevados se encontraron en mariscos, pescado azul y conservas de pescado. Por otra parte, en otro estudio realizado en el mismo área se encontró que el grado de impregnación en población no expuesta ocupacionalmente a las dioxinas es similar al hallado en diversos países industrializados. En cuanto al posible efecto cancerígeno de las dioxinas, se ha calculado que en Catalunya serían las responsables de la aparición de 26 casos de cáncer al año (0,12% del total).
- català
EL RISC DE LES DIOXINES: IMPREGNACIÓ HUMANA Les dioxines constitueixen un nombrós grup de contaminants ambientals, que són alliberats al medi en quantitats molt petites, procedents de diversos processos de combustió i com a subproductes d'una serie d'activitats industrials i de processos químics. Estan presents en tots els compartiments del medi ambient (atmosfèric, aquatic i terrestre) i tenen la capacitat d'acumular-se en el greix animal i en I'humà. Els nivells mediambientals de dioxines van arribar a assolir valors màxims en els anys 60 i 70, i a partir d'aleshores van començar a disminuir, a causa d'un millor control de les incineradores, a I'ús d'una tecnologia millor, a la disminució de I'ús de carbó en combustions industrials i domestiques i a un increment de I'ús de les benzines sense plom, entre altres factors.
Per mitjà de I'experimentació animal, s'ha demostrat que els efectes tòxics de les dioxines són independents de la via (oral, parenteral, cutània) o del tipus d'exposició (aguda, prolongada). Per a la població general, la principal font d'exposició a les dioxines és la dieta. En un estudi dut a terme a Tarragona es van determinar els nivells de dioxines en diversos aliments adquirits de forma aleatoria en supermercats i grans superfícies; els valors més elevats es van trobar en el marisc, el peix blau i les conserves de peix. D'altra banda, en un altre estudi elaborat a la mateixa àrea, es va trobar que el grau d'impregnació en població no exposada ocupacionalment a les dioxines és semblant al que es va trobar en diversos paisos industrialitzats. Pel que fa al possible efecte cancerigen de les dioxines, s'ha calculat que a Catalunya serien les responsable de I'aparició de 26 casos de càncer per any (un 0,12% del total).
