Resumen de La Contaminació per metalls.: Estat actual del risc humà

Miguel Rodamilans Pérez, Mercè Torra

• español

  CONTAMINACIÓN POR METALES. ESTADO ACTUAL DEL RIESGO HUMANO Los metales son los únicos contaminantes ambientales que se encuentran de forma natural en el medio ambiente (aire, agua y suelo) de forma constante. Su amplia utilización en procesos industriales hace que la exposición humana sea, en mayor o menor grado, inevitable. La toxicidad de los metales puede modificarse por diversos factores nutricionales, bioquímicos o ambientales; así, por ejemplo, dietas pobres en calcio favorecen el incremento de la plumbemia en animales de experimentación. Tanto el plomo como el cadmio poseen una vida media de eliminación muy larga (entre 10 y 20 años) y, por tanto, su capacidad para acumularse tanto a nivel biológico como geológico es muy alta. Uno de los principales orígenes de la contaminación ambiental por plomo ha sido el aumento del parque automovilístico en las décadas de los 60 y 70, con el consiguiente aumento del consumo de gasolina, que utilizaba plomo como antidetonante; la progresiva introducción de gasolinas sin plomo, se ha traducido en una disminución de la concentración ambiental de plomo y, paralelamente, de la plumbemia en la población afecta. Sin embargo, estudios realizados en población infantil muestran concentraciones superiores a 10 mg/dl. En la actualidad, el factor más determinante en la exposición al plomo es la dieta (contaminación de bebidas y alimentos). El cadmio, encontrado en plantas, suelo, alimentos y humo del tabaco, se acumula en la corteza renal; la exposición continuada a pequeñas cantidades provoca importantes acumulaciones. El cromo es un potente agente sensibilizante e induce la aparición de dermatitis; asimismo, es un metal cancerígeno para el hombre. El manganeso, sustituto del plomo en las gasolinas y con un aumento del probable impacto ambiental en el futuro, comporta un riesgo potencial para el sistema nervioso y el aparato respiratorio.

• English

  METAL POLLUTION. CURRENT STATE OF RISK TO HUMANS Metals are the only pollutants that are naturally present in the environment (in air, land and water). Their widespread use in industrial processes makes human exposure inevitable to one degree or another. The toxicity of metals can be affected by a variety of nutritional, biochemical or environmental factors, such that, for example, calcium-poor diets favor increased lead poisoning in experimental animal models. Both lead and cadmium have a long clearance half-life of between 10 and 20 years and their ability to accumulate biologically and geologically is therefore high. One of the main causes of environmental pollution by lead is the increased use of cars from the 1960s and 70s onwards, with the consequent rise in consumption of gasoline, in which lead is used as a detonation or knock suppressant The gradual introduction of lead-free gasoline has meant lower levels of environmental lead and, as a result, the number of cases of lead poisoning has fallen. Studies in children, however, show concentrations greater than 10 mg/dL. Currently, the factor most responsible for exposure to lead is diet (contamination of food and drinks). Cadmium, found in plants, soil, food and tobacco smoke, accumulates in the renal cortex and continued exposure to small amounts of this metal leads to significant accumulation. Chromium, a strong allergen, induces dermatitis; it is also carcinogenic in humans. Manganese, which has replaced lead in gasoline and is likely to have greater environmental impact in the future, is potentially hazardous to the nervous system and respiratory tract.

• català

  CONTAMINACIÓ PER METALLS. ESTAT ACTUAL DEL RISC HUMÀ Els metalls són els únics contaminants ambientals que es troben de forma natural en el medi ambient (aire, aigua i sol) de forma constant La seva amplia utilització en processos industrials fa que I'exposició humana sigui, en major o menor grau, inevitable. La toxicitat dels metalls pot modificar-se per diversos factors nutricionals, bioquímics o ambientals; així, per exemple, dietes pobres en calci afavoreixen I'increment de la plumbèmia en animals d'experimentació. Tant el plom com el cadmi tenen una vida mitjana d'eliminació molt llarga (entre 10 i 20 anys) i, per tant, la seva capacitat per a acumular-se tant a nivell biològic com geològic és molt alta. Un dels principals orígens de la contaminació ambiental per plom ha estat I'augment del parc automobilístic en les decades dels 60 i 70, amb el conseqüent augment del consum de benzina, que utilitzava plom com a antidetonant; la introducció progressiva de les benzines sense plom s'ha traduit en una disminució de la concentració ambiental de plom i, paral.lelament, de la plumbèmia en la població afectada. Malgrat tot, estudis duts a terme en població infantil mostren concentracions superiors a 10 mg/dl. En I'actualitat, el factor més determinant en I'exposició al plom és la dieta (contaminació de begudes i aliments). El cadmi, trobat en les plantes, el sol, els aliments i el fum del tabac, s'acumula en I'escorça renal; I'exposició continuada a petites quantitats de cadmi provoca importants acumulacions. El crom és un potent agent sensibilitzant i indueix a I'aparició de dermatitis; a més, és un metall cancerigen per a I'home. El manganès, substitut del plom en les benzines i amb un augment del probable impacte ambiental en el futur, comporta un risc potencial per al sistema nerviós i I'aparell respiratori.