Arxius, generacions i investigació de dones: noves qüestions derivades de la història dels feminismes a Itàlia

• Petricola, Elena ^[1]
  1. [1] Archivio delle Donne in Piemonte
• Localización: Segle XX: revista catalana d'història, ISSN-e 2339-6806, ISSN 1889-1152, Nº. 13, 2020 (Ejemplar dedicado a: Segle XX revista catalana d'història), págs. 166-189
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Archivos, generaciones e investigación de mujeres: nuevas cuestiones derivadas de la historia de los feminismos en Italia
  • Women’s Archives, Generations and Research: new questions stemming from the History of Feminisms in Italy
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Desde los años setenta, el movimiento de mujeres italianas promovió el nacimiento de archivos, bibliotecas y centros culturales. Gracias a esta presencia, se comenzó a documentar la historia de los feminismos junto con la promoción y circulación de la historia de las mujeres, brindando apoyo a este campo de investigación. En las siguientes décadas, la actividad y presencia de estas organizaciones se extendió cada vez más, y algunas de ellas profundizaron en su institucionalización. La disponibilidad de documentos aumentó también gracias a la recopilación de nuevas fuentes, como entrevistas, ya fuera a través de las donaciones de archivos personales o bien colecciones de documentos individuales, grupales y de organizaciones formales o informales, construyendo archivos físicos y virtuales. Este proceso ha estado acompañado de muchos cambios en el campo de la investigación, que también involucran preguntas de investigación. En Italia, como en otros lugares, la historia de la mujer y los estudios de género coexisten, abriéndose a nuevas cuestiones metodológicas. Además, los diferentes puntos de vista en la investigación, y particularmente en la historia de los feminismos, están plasmados en dos y hasta tres generaciones de académicos. En esta contribución trazaré algunos aspectos de la relación entre generaciones, investigaciones y archivos en los últimos veinte años, utilizando algunos ejemplos de la producción en el campo de la historia de los feminismos italianos: qué preguntas metodológicas e innovaciones historiográficas han introducido, qué preguntas se hicieron a los archivos y cómo respondieron los propios archivos.

  • català

    Des dels anys setanta, el moviment de dones italianes va promoure el naixement d’arxius, biblioteques i centres culturals. Gràcies a aquesta presència es va començar a documentar la història dels feminismes juntament amb la promoció i circulació de la història de les dones, donant suport a aquest camp d’investigació. En les següents dècades, l’activitat i presència d’aquestes organitzacions es va estendrecada vegada més, i algunes d’elles van aprofundir en la seva institucionalització. La disponibilitat de documents va augmentar també gràcies a la recopilació de noves fonts, com entrevistes, ja fos a través de les donacions d’arxius personals o bé col·leccions de documents individuals, grupals i d’organitzacions formals o informals, construint arxius físics i virtuals. Aquest procés ha estat acompanyat de molts canvis en el camp de la investigació, que també involucren preguntes d’investigació. A Itàlia, com en altres llocs, la història de la dona i els estudis de gènere coexisteixen, obrint-se a noves qüestions metodològiques. A més, els diferents punts de vista en la investigació, i particularment en la història dels feminismes, estan plasmatsen dues i fins i tot tres generacions d’acadèmics. En aquesta contribució donaré compte d’alguns aspectes de la relació entre generacions, investigacions i arxius en els darrers vint anys, utilitzant alguns exemples de la producció en el camp de la història dels feminismes italians: quines preguntes metodològiques i innovacions historiogràfiques han introduït, quines preguntes van fer als arxius i com van respondre els propis arxius.

  • English

    Since Seventies, the Italian women’s movement promoted the birth of archives, libraries and cultural centres. Thanks to this presence, the history of feminisms began to be documented together with the promotion and the circulation of women’s history, offering support to this field of research. In the next decades, the activity and the presence of these organizations increasingly spread, and some of them got more institutionalised. The availability of documents increased as well, thanks to the collection of new sources, like interviews, and to the donations of personal archives or single, groups and formal or informal organizations collections of documents, building physical and virtual archives. This process has been accompanied by many changes in the research field, involving research questions as well. In Italy, like elsewhere, women’s history and gender studies coexist, opening to new methodological issues. Moreover, the different points of view in the research, and particularly in the history of feminisms, are embodied in two, and quite three, generations of scholars. In this contribution, I will trace some aspects of the relationship among generations, research and archives in the last twenty years, using some examples of the production in the field of the history of Italian feminisms: which methodological questions and historiographic innovations they have introduced, which questions they asked archives and how archives replied.