This study is a review of the systems to measure watermarks and ‘fingerprints’ and investigate their validity as tools to monitor the processes of restoring graphic documents. The findings of the different tests carried out indicate, on the one hand, that the digital microscope is the best, most direct and fastest system for said purpose and, on the other hand, show that in the restoration methods applied there is almost no dimensional variability in the paper and that this is due, mainly, to the process and the degree of humidity introduced, as well as the relative humidity of the environment
El present estudi és una revisió dels sistemes de mesura de la filigrana i la verjura buscant la seva validesa com a eina per al control dels processos de restauració del document gràfic. El resultat dels diversos assajos realitzats indica, per una banda, que el microscopi digital és el sistema més òptim, directe i ràpid per a tal objectiu i, per altra banda, demostra que pràcticament no hi ha variació dimensional del paper i que aquesta es deu, principalment, al sistema d’aplicació i al grau d’humitat aplicat, així com a la humitat relativa de l’ambient.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados