Barcelona, España
The concept of uniqueness as an essential characteristic of an original work is contradicted in the case of the group of murals in the church of San Clemente de Tahull. The detaching of the murals in 1920, 1922 and 1960 separated the Romanesque group. One extremely important part of the decoration was transferred and forms part of the MNAC collection and the other part remained in the church. Original scenes, discovered when restoration work was being carried out have been preserved in situ, as have the deep layers of the murals detached using the strappo method.
This paper describes the distinctive restoration processes used in the treatment of the deep layers and the results obtained by employing a study methodology of the mural group from a preservation-restoration perspective.
El concepte d’unicitat com a característica essencial d’una obra original queda contradit en el cas del conjunt pictòric mural de l’església de Sant Climent de Taüll. Els arrencaments realitzats els anys 1920, 1922 i 1960 van dissociar el conjunt mural romànic. Una part molt important de la decoració es va traspassar i forma part de la col·lecció del MNAC i l’altra part va romandre a l’església. S’han conservat in situ escenes inèdites descobertes durant les campanyes de restauració i les capes profundes dels murals arrencats pel mètode de l’strappo.
L’article exposa la particularitat dels processos de restauració implementats en el tractament de les capes profundes i els resultats obtinguts emprant una metodologia d’estudi del conjunt pictòric, des de la perspectiva de la conservació-restauració.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados