Schizasteridae (Echinoidea, Spatangoida) del Mioceno superior de Menorca, Illes Balears, Mediterráneo occidental

• Autores: Josep Quintana Cardona
• Localización: Bolletí de la Societat d'Història Natural de les Balears, ISSN 0212-260X, Nº. 63, 2020, págs. 53-68
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Schizasteridae (Echinoidea, Spatangoida) del Miocè superior de Menorca, Illes Balears, Mediterrània occidental
  • Schizasteridae (Echinoidea, Spatangoida) from the Upper Miocene of Menorca, Balearic Islands, Western Mediterranean
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • español

    El estudio de los Schizasteridae del Mioceno superior de Menorca ha revelado la existencia de seis especies del género Schizaster L. Agassiz, 1836 (S. desori Wright, 1855, S. dilatatus Pomel, 1887, S. eurynotus Sismonda, 1841, S. ilottoi Lambert, 1909, Schizaster sp. y S. trigonalis Mazzetti, 1885) y dos del género Ova Gray, 1825 (O. sahaliensis [Pomel, 1887] y O. karreri [Laube, 1869]), procedentes de las diferentes facies calcareníticas del Tortoniense del sur de la isla. Cuatro de estas especies (S. dilatatus, S. ilottoi, S. eurynotus y S. trigonalis) pueden considerarse nuevas citas en el ámbito de Menorca. En relación a las citas históricas, no ha sido posible confirmar la presencia de Schizaster cf. parkinsoni Defrance, 1827, Schizaster scilae (Desmoulins, 1837) y Ova peroni Cotteau, 1877. Por otra parte, Schizaster gymnesiae, descrito originalmente por Lambert (1906) a partir de un ejemplar procedente de Ciutadella de Menorca, es considerado sinónimo de O. karreri. En contra de la opinión de algunos autores, y dadas las marcadas diferencias morfológicas, S. ilottoi es tratado como una especie válida, fácilmente diferenciable de O. karreri, de la que en ocasiones se ha estimado sinónima.

  • català

    L'estudi dels Schizasteridae de l'Miocè superior de Menorca ha revelat l'existència de sis espècies del gènere Schizaster L. Agassiz, 1836 (S. desori Wright, 1855, S. dilatatus Pomel, 1887, S. eurynotus Sismonda, 1841, S. ilottoi Lambert, 1909, Schizaster sp. i S. trigonalis Mazzetti, 1885) i dues del gènere Ova Gray, 1825 (O. sahaliensis [Pomel, 1887] i O. karreri [Laube, 1869]), procedents de les diferents fàcies calcarenítiques de l' tortonià de sud de Menorca. Quatre d'aquestes espècies (S. dilatatus, S. ilottoi, S. eurynotus i S. trigonalis) poden considerar se noves cites en l'àmbit de Menorca. En relació a les cites històriques, no ha estat possible confirmar la presència de Schizaster cf. parkinsoni Defrance, 1827, Schizaster scilae (Desmoulins, 1837) i Ova peroni Cotteau, 1877. D'altra banda, Schizaster gymnesiae, descrit originalment per Lambert (1906) a partir d'un exemplar procedent de Ciutadella de Menorca, és considerat sinònim d'O karreri. En contra de l'opinió d'alguns autors, i donades les marcades diferències morfològiques, S. ilottoi és tractat com una espècie vàlida, fàcilment diferenciable d'O karreri, de la qual en ocasions s'ha estimat sinònima.

  • English

    The study of the Schizasteridae of the upper Miocene of Menorca has revealed the existence of six species of the genus Schizaster L. Agassiz, 1836 (S. desori Wright, 1855, S. dilatatus Pomel, 1887, S. eurynotus Sismonda, 1841, S. ilottoi Lambert, 1909, Schizaster sp. and S. trigonalis Mazzetti, 1885) and two of the genus Ova Gray, 1825 (O. sahaliensis [Pomel, 1887] and O. karreri [Laube, 1869]), coming from the different calcarenitic facies of the Tortonian of the south of the Menorca. Four of these species (S. dilatatus, S. ilottoi, S. eurynotus and S. trigonalis) can be considered new records in Menorca. In relation to historical dates, it has not been possible to confirm the presence of Schizaster cf. parkinsoni Defrance, 1827, Schizaster scilae (Desmoulins, 1837) and Ova peroni Cotteau, 1877. On the other hand, Schizaster gymnesica, originally described by Lambert (1906) from a specimen from Ciutadella de Menorca, is considered synonymous with O. karreri. Against the opinion of some authors, and given the marked morphological differences, S. ilottoi is treated as a valid species, easily distinguishable from O. karreri, wich was sometimes been considered synonymous.