Resumen de "Furtivament al marge": Corporalitat i abjecció a les poètiques catalanes de la segona dècada del segle XXI.
Les «poètiques corporals» són una tendència predominant entre les autores catalanes de la segona dècada del segle XXI. Una inclinació comuna que comença a principis dels anys 2000 i que ha esclatat a la vegada que la producció poètica en català augmentava. És el cos el vehicle contra-hegemònic de les poetes catalanes del segle XXI? Aquest article pretén meditar sobre aquesta línia prestant especial atenció a l'escriptura dels fluids i les secrecions corporals, la maternitat i la materialitat del cos i els seus significats. De la mateixa manera, també serà objecte d'estudi com es connecten amb altres autores i amb les principals teories feministes. La subtil combinació de teoria i poesia es trena entre els versos que combinen diverses tendències i convergeixen en una varietat eclèctica i heterogènia. La metodologia utilitzada per a aquest estudi és, doncs, la lectura i anàlisi comparativa dels textos sota un paradigma feminista amb l'objectiu de proporcionar exemples de com s'utilitza el cos, no només com a llenguatge comú, sinó també com a pàgina i tinta per celebrar la imperfecció contra el cànon. A més, reflexionaré sobre el paper polític del cos, que s'erigeix com la veu contra el silenci i la imposició de la correcció sobre la carn.
