En realitat, que no s'hi ha dedicat sempre a ajustar els comptes? Es mira al mirall i s'agrada. No ho hagués dit mai que es veuria vestit així, però s'agrada. Li escau el color i aquesta costura a mida, mentre que la lletra brodada hi posa la classe. On és la diferencia? Abans de jubilar-se, a la gestoria, ajudava els altres a fer que els números sortissin com cal. Els ajudava amb documentació empipadora o a aclarir-se amb Hisenda o amb tramitacions que els anguniejaven. La gent entrava amb un problema i sortia amb una solució. Aquest ha estat sempre el seu paper. És veritat que aleshores ningú no el veia com un superheroi sinó més aviat com un funcionari del sector privat, que enriquia el patrimoni propi a partir de les febleses alienes. Però ell, la seva tasca, la va desenvolupar sempre amb estricta cur aper a l'ètica i la justícia. Perquè l'ètica i la justícia sempre han tingut més d'una cara, no és això? (...)
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados