Resumen de El sufragi de les dones a la premsa satírica catalana. Misogínia i anticlericalisme.
La Segona República fou l'intent més seriós d'establir un règim que garantís els drets de ciutadania a Catalunya i Espanya. En el debat constitucional, destacà la polèmica sobre el sufragi femení i fins i tot perquè dues diputades, Clara Campoamor i Victoria Kent, personalitzaren el dilema: «sense el sufragi femení no hi ha autèntica República», sostenia Campoamor, mentre que Kent proposava un ajornament imprescindible per a l'aprenentatge cívic de les dones. Tot seguit, podrem observar, amb la força de les vinyetes, les idees, arquetips i estereotips concurrents a l'entorn del vot de les dones. Arguments no singulars sinó del tot recurrents a Europa (Bock, 2001): inferioritat intel·lectual, inexistència d'una cultura política autònoma dels homes, siguin parelles o, en el combat anticlerical, els capellans, i, en general, la influència de l'Església. El sufragi s'aprovà a 1 d'octubre de 1931 (...).
