La introducció de l'ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem a Catalunya s'inicià al començament del segle XII, afavorida per les donacions dels nobles -especialment dels comtes dels Pallars Sobirà i del Pallars Jussà -i de la petita noblesa local, i impulsada per l'alta clerecia, sobretot el bisbe de la Seu d'Urgell. Els principis caritatius de l'ordre el feien atractiu en un territori dur i poc agraït de treballar, en una època plena de dificultats polítiques i econòmiques. Els primers hospitalers tenien béns i drets repartits entre les dos Pallars, l'Alt Urgell, La Franja de ponent, la Noguera, el Berguedà i el Sergià, i es van anar expandint per la Segarra, l'Urgell i l'Anoia i per alguna masia del Penedès. L'orde, en aquestes terres, estava configurat en tres comandes: la de Pallars o Susterris, que era la més gran, la de Siscar i la de Sant Salvador d'Isot. La implantació de l'ordre i la gestió de les propietats fins a l'any 1300 quedaren reflectides en els pergamins esmentats (Bonet i Sanmartí, 2018).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados