El Magnificat BWV 243 de Johann Sebastian Bach i el Magnificat HARWV 43 de Gottlob Harrer: Dues propostes compositives

• Autores: Jordi Rifé i Santaló
• Localización: Revista catalana de musicologia, ISSN 1578-5297, Nº. 13, 2020, págs. 77-100
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Magnificat BWV 243 of Johann Sebastian Bach and the Magnificat HARWV 43 of Gottlob Harrer: Two compositional proposals
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The second version of Bach’s Magnificat was presumably performed in Dresden in July 1733 and in this paper it is conjectured that Harrer’s Magnificat was interpreted in Warsaw in 1734, both in court liturgical ceremonies. This temporary and territorial proximity serves as the basis for establishing the comparison between the two works. It may be noted, moreover, that Harrer succeeded Bach as the head of the Thomaskirche in Leipzig in 1750.Comparison is used as a method, analyzing sound, formal aspects and the musictext relationship of the Magnificats. Likewise, we show the difference in the proportions of the works, finding a greater wealth and more versatile timbre in Bach than in Harrer. This paper also discusses how tradition and innovation were coordinated at a time of aesthetic change and simultaneity of styles – the Baroque and the Galant.Lastly, we conclude that the treatment of the two Magnificats is very different. The innovations of Bach are made patent with respect to Harrer, who is more closely linked to the Baroque tradition of polychorality.

  • català

    La segona versió del Magnificat de Bach s’interpretà, presumiblement, a Dresden el juliol de 1733 i conjecturo que el Magnificat de Harrer s’interpretà a Varsòvia el 1734, ambdós en l’àmbit dels actes litúrgics de la cort. Aquesta proximitat temporal i territorial serveix de base per a establir la comparació entre les dues obres. S’hi afegeix el fet que Harrer, l’any 1750, fou el successor de Bach al capdavant de la Thomaskirche de Leipzig.Utilitzo la comparació com a mètode, analitzo els aspectes sonors, formals i la relació entre música i text dels magnificats. Mostro la diferència de proporcions de les obres; constato més riquesa i versatilitat tímbrica en Bach que en Harrer; estudio com es coordina la tradició i la innovació, en un moment de canvi estètic i de simultaneïtat d’estils, barroc i galant.Concloc que el tractament dels dos magnificats és molt diferent; patentitzo les innovacions de Bach respecte a Harrer, que es mostra més lligat a la tradició barroca de la policoralitat.