La construcció naval a la Drassana Reial de Barcelona en vespres de la campanya de 1354
- Autores: Guillem Morro Veny
- Localización: Barcelona: quaderns d'història, ISSN-e 2339-9805, ISSN 1135-3058, Nº. 21, 2014 (Ejemplar dedicado a: Barcelona i el mar. Homenatge a Antoni de Capmany, 1742-1813), pág. 113
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
Durant la primavera i l’estiu de 1354, hi hagué una gran activitat a les drassanes de Barcelona, València, Mallorca, Cotlliure i Tortosa. La causa era la campanya naval que projectava el rei Pere el Cerimoniós per reduir d’una vegada per totes la insurrecció sarda atiada pels jutges d’Arbòrea. Conseqüentment, el monarca catalanoaragonès arranjà un estol més poderós que els que havien combatut contra l’armada genovesa en el Bòsfor de Tràcia, el 1352, i a l’Alguer, el 1353.
La preparació d’aquesta nova armada no només requerí d’un gran esforç financer per part dels territoris membres de la Corona i d’enrolament de soldats i professionals de la navegació; també precisà d’una ordenació burocràtica que dugué a terme el conseller reial Bernat de Cabrera i que es plasmà en les "Ordinacions sobre lo fet de la mar". La nostra comunicació tracta sobre els aspectes inherents a la gent d’armes, salaris i normes disciplinàries en relació a l’esquadra catalana de 1354. També, sobre el nombre i la tipologia dels vaixells que formaren l’expedició, els diversos oficis que intervingueren aquell any en la construcció naval a la Drassana Reial de Barcelona, la seva comesa específica, les jerarquies en el sistema corporatiu, la quantitat d’obrers que hi treballaven pertanyents a un mateix ofici, el salari que percebien (tant en diners com en espècie), els càrrecs de designació reial adscrits a la Drassana i els cossos de guarda i vigilància que vetllaven per la seva seguretat. Tot plegat, en funció de la documentació arxivística consultada i la bibliografia especialitzada.
