L'entrevista: Antoni Vila Casas, l'últim mecenes

• Autores: Josep Maria Muñoz Pujol
• Localización: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 478, 2021, pág. 12
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen

  • Antoni Vila i Casas (Barcelona, 1930) és un empresari farmacèutic i mecenes. Fill d’una família d’industrials manresans del tèxtil, als onze anys va quedar orfe de pare. Va estudiar als Jesuïtes de Casp, i el 1956 es va llicenciar en Farmàcia. L’any 1960 va fundar els Laboratoris Prodes que, constituït el 1986 en el hòlding Prodesfarma, es va acabar fusionant, el 1997, amb els Laboratoris Almirall. En l’entremig va presidir la patronal espanyola del sector, Farmaindustria. El 1986 va crear la Fundació Vila Casas, de la qual és president, destinada primer a qüestions de salut i que, ara fa vint anys, després d’abandonar el negoci farmacèutic, va refundar amb el propòsit d’incorporar-hi l’àmbit artístic, el qual ha anat prenent cada cop més rellevància. A més de les exposicions que organitza periòdicament, ha reunit la col·lecció més àmplia d’art català entre el 1945 i avui mateix i compta amb cinc espais museístics i expositius.

    «No puc dir que la guerra la passéssim bé: més aviat ens faltaven aliments. No teníem col·legi, però venia una professora que ens va ensenyar a llegir i a escriure. Recordo també que el consolat belga ens convidava a xocolata desfeta.» «Quan jo vaig acabar el batxillerat, el meu avi em va donar a triar, com a regal, entre un teler i una moto, i vaig escollir el teler. Vaig parlar amb el meu germà i vam decidir de posar els dos telers junts per tal de tenir més producció.» «Primer, fer només artistes catalans, perquè per potència i per diners jo no podia fer artistes mundials. Aleshores vam dir que la nostra tasca havia de ser fomentar els joves, però sense oblidar les trajectòries dels artistes més consolidats.» «Jo no tinc fills, i conec els fills dels meus amics, però no conec els nets dels meus amics. Però els fills dels meus amics em diuen, i t’ho diuen en castellà, que “mis hijos votarán a Vox”. Això està passant. I això vol dir que el franquisme encara no ha acabat. »