Resumen de auge de l’antifeixisme contrarevolucionari als Estats Units, des de la Conferència de Munic fins a la caiguda de França
- español
El antifascismo hace que trabajar o luchar contra el fascismo sea la máxima prioridad, y dos tipos básicos de antifascismo surgieron en Europa y América del Norte entre 1936 y 1945. El primero fue revolucionario; el segundo fue conservador e incluso contrarrevolucionario. Desde el Acuerdo de Múnich hasta la caída de Francia, y ante la fuerte oposición aislacionista, los antifascistas contrarrevolucionarios de Estados Unidos, que generalmente son etiquetados como "intervencionistas" en la historiografía, articularon a un público cada vez más comprensivo cómo los regímenes fascistas ponían en peligro la seguridad nacional y la forma de vida de los Estados Unidos.
- català
L’antifeixisme fa que el treball o la lluita contra el feixisme sigui la màxima prioritat, i dos tipus bàsics d’antifeixisme van sorgir a Europa i Amèrica del Nord del 1936 al 1945. El primer va ser revolucionari; el segon era conservador i fins i tot contrarevolucionari. Des de l’Acord de Munic fins a la caiguda de França i davant d’una forta oposició aïllamentista, els antifeixistes contrarevolucionistes nord-americans –que solen ser titllats d’intervencionistes a la historiografia– van articular a un públic cada cop més simpàtic com els règims feixistes posaven en perill la seguretat nacional i la forma de vida dels Estats Units.
