Un projecte d'arsenal de marina a la Barcelona il·lustrada
- Autores: Pablo de la Fuente de Pablo, Marcel Pujol i Hamelink
- Localización: Barcelona: quaderns d'història, ISSN-e 2339-9805, ISSN 1135-3058, Nº. 22, 2015 (Ejemplar dedicado a: Barcelona i el mar. Activitat portuària i façana litoral, segles XVIII-XXI), pág. 55
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
A l’Archivo General de Simancas es conserva un plànol signat el 2 de juny de 1743 per l’enginyer Miguel Marín titulat Plano del Puerto de Barcelona con una porción de la Plaza que comprehende desde el Baluarte del Rey hasta la Ciudadela, como así mismo el Proyecto de las dos prolongaciones del Muelle y de un Arsenal de Marina que se propone para siete Fregatas de 40 á 60 cañones, y de siete Galeras.
Aquest document de gran format (92 x 62 cm) anava acompanyat d’una carta datada dos dies després i adreçada al marquès de la Ensenada, flamant secretari de Marina des de feia tres setmanes. És un document excepcional, atès que dóna notícia d’un projecte d’arsenal de marina a la capital catalana anterior a les grans obres dutes a terme a partir de la segona meitat del segle XVIII als tres arsenals metropolitans de l’Armada espanyola –Ferrol, especialment, i també Cartagena i Cadis– que veuran incrementades les seves capacitats logístiques, tant des d’un punt de vista infraestructural com de l’operatiu. L’objectiu d’aquest treball és emmarcar i valorar les circumstàncies que van dur Marín a un projecte tan ambiciós per al seu temps. Cal incidir especialment en aquest punt. Si ens centréssim en una valoració dins un marc més general i el comparéssim amb altres arsenals espanyols i europeus del Setcents, podríem qualificar-lo com un petit arsenal que no destacaria especialment per cap de les seves instal·lacions. Però dins del context concret de l’any 1743, sí que és un projecte important. El 1726, disset anys abans, José Patiño, aleshores secretari de Marina, havia dividit la costa peninsular espanyola en tres Departaments, amb capitals a Ferrol, Cadis i Cartagena.
Aquesta darrera assolia, així, una projecció estratègica i una jurisdicció territorial que englobava tota la costa mediterrània. No només era la base des de la qual operaven les esquadres, sinó també el seu carenador.
Tot i que el projecte de Barcelona sembla un arsenal menor, capaç de servir com a base naval permanent per a set fragates i set galeres, el document signat per Marín presenta un seguit d’elements que contradiuen aquesta idea.
