Resumen de El tractament urbanístic del port de Barcelona, 1987-2012
Fins a mitjan decenni de 1980, de tot el front portuari de Ciutat Vella i la Barceloneta, l’únic espai públic lliure en contacte amb l’aigua era la plaça del Portal de la Pau. La resta de molls estaven delimitats per una tanca contínua i plens de magatzems i edificacions per a usos portuaris. El creixement del port comercial cap al sud, amb el desviament del riu Llobregat, va permetre alliberar el Port Vell de les activitats portuàries tradicionals. A partir de 1987, s’ha anat creant un sistema continu de grans passeigs entre la ciutat i el mar, amb un recorregut de 5 km de longitud que integra nous usos i transforma totalment el paisatge portuari. Es tracta d’uns nous espais públics que parteixen d’unes maneres d’interpretar i transformar la ciutat amb unes estratègies urbanístiques que consideren el buit urbà com un bé primordial i històricament escàs a Barcelona.
