La formació dels arquetipus quinèsics
-
Xavier Fàbregas [1]
-
[1] Institut del Teatre Institut Català d'Antropologia
-
- Localización: La cultura popular a debat / coord. por M. Dolors Llopart i Puigpelat, Joan Prat i Carós, Llorenç Prats, 1985, ISBN 84-85403-81-9, págs. 58-64
- Idioma: catalán
- Enlaces
-
Resumen
1. Si la cultura popular, entesa com un conjunt d'hàbits i de referències adquirits, no es mantingués al llarg del temps, ens caldria reinventar a cada moment la nostra manera de comportar-nos. Seria un treball feixuc, penós, que es consumaria en ell mateix ja que tampoc no sabríem de quina manera projectar-lo envers el futur. Quan conduïm un automòbil fem de manera inadvertida una sèrie de gestos en els quals intervenen coordinadament i mecànica diverses parts del nostre cos. Vostell considera que el fet de conduir és un dels espectacles més rics i complexos de tots els que pot efectuar de manera natural l'home dels nostres dies: per això el considera un happening i el situa a la frontera de la creativitat artística. Un cop a casa, davant un paper, si haig d'enumerar d'una manera conscient i reflexiva els estris que acciono durant la conducció, em veig més d'una vegada amarat de dubtes. Em cal pensar uns segons abans de precisar la funció de cada un dels tres pedals que es baden davant els peus; en canvi, quan m'assec al volant i deixo que siguin els músculs de les cames els que reflexionin, no hi ha cap moment de vacilació. Suposo que un pianista experimentat deu operar amb el seu piano de manera semblant a com ho fa l'automobilista.
