Resumen de Les estampes i els gravats als arxius. Notes per a la seva conservació, classificació i descripció
En els darrers anys s’ha potenciat el paper dels arxius com a agents culturals integradors del patrimoni documental. Els arxius tenen l’objecte de vetllar per l’acceptació i la custòdia de tots els suports i tipus documentals, siguin textuals, cartogràfics, icònics, tecnogràfics, audiovisualso electrònics. No obstant això, si ens aturem a examinar tot allò que s’ha escrit fins ara a l’entorn de les estampes i els gravats des de la ciència arxivística, ens adonarem que hi ha un buit conceptual important. De fet, l’estampa —coneguda erròniament com a gravat— no acostuma a formar part dels plans de treball de descripció dels nostres arxius, ja que se la considera un material menor o secundari o, almenys, no se li atorga el mateix valor que sí que es concedeix als documents de tipus textual, sonor, audiovisual i fotogràfic. El cert és que no existeixen criteris arxivístics consensuats de classificació i una normativa de descripció que doni instruccions específiques per a aquest tipus de material. Rarament en els arxius s'elaboren catàlegs per donar a conèixer les diverses col·leccions d'estampa que custodien. A més a més, els aspectes terminològics, tècnics i morfològics de l'estampa resulten for´ça desconeguts per als arxivers. Així, doncs, en aquest article es volen oferir unes primeres pautes de treball per a la conservació, classificació i descripció d'aquest material adaptades a la normativa arxivística vigent.
