La progresiva forestación de territorios que históricamente habían sido objeto de actividades ganaderas y de intensos aprovechamientos forestales está evidenciando conflictos de intereses entre los objetivos productivos y de conservación de los bosques en el sur de Europa. Los aprovechamientos con fines económicos y la gestión forestal para la prevención de incendios inciden en la composición y estructura de las masas forestales y, de esta forma, pueden afectar a la conservación de los ecosistemas forestales y la biodiversidad. Todo ello, unido a las predicciones de los efectos del cambio climático, puede representar una reducción importante en extensión y calidad de estos hábitats. Las aves rapaces forestales se consideran especies indicadoras del estado de conservación de los bosques. La presencia de azor Accipiter gentilis se ha vinculado con elevadas riquezas orníticas y diversidad del estrato arbóreo de los ecosistemas forestales. En el presente trabajo, se han elaborado modelos multi-escala de idoneidad de hábitat para la nidificación del azor de 28 territorios conocidos a tres espacios naturales catalanes y se han proyectado en un área de 1.696 km2. Las variables seleccionadas en los mejores modelos han sido la proporción de pinares de pino carrasco Pinus halepensis, el porcentaje de orientación norte y los terrenos con más variación topográfica del relieve. Estas variables son consistentes en las diferentes escalas. Los pinares de más valor para el azor, representan únicamente el 4,5% del área y el 16,3% de los pinares existentes y son un reducido porcentaje de superficie que habría que proteger. Los resultados ponen de relieve la utilidad de los modelos de idoneidad de hábitat para la planificación de las futuras actuaciones en ecosistemas forestales, tanto para la conservación del azor como para el conjunto de la biodiversidad.
In southern Europe, the progressive afforestation of land that has historically been subject to livestock grazing and intensive forest exploitation has revealed a conflict of interests between productive sectors and forest conservation. Economic activities and forest management aimed at fire prevention modify the composition and structure of forest masses and so may affect the conservation of forest ecosystems and their biodiversity. In light of the predicted effects of climate change, these activities may lead to a significant reduction in the extent and quality of forest habitats. Forest birds of prey are considered to be indicative of the state of conservation of forests and, for example, the presence of Goshawks Accipiter gentilis has been linked to great ornithological richness and diversity in the tree layer of forest ecosystems. In this work, multi-scale models of habitat suitability for nesting Goshawks were developed in 28 territories in three Catalan protected areas and projected onto an overall area of 1,696 km2. The three variables selected in the best models were the proportion of Aleppo pine Pinus halepensis forest, the percentage of north-facing forest, and the topographical variation in the relief. These variables were consistent at different scales. The most valuable pine forests for the Goshawk represent only 4.5% of the total area and 16.3% of the existing pine forests, and are but a small percentage of the area that should be protected. Our results highlight the usefulness of habitat suitability models for planning future actions in forest ecosystems, both for the conservation of the Goshawk and for biodiversity as a whole.
La progressiva aforestació de territoris que històricament havien estat objecte d’activitats ramaderes i d’intensos aprofitaments forestals està evidenciant conflictes d’interessos entre els objectius productius i de conservació dels boscos al sud d’Europa. Els aprofitaments amb finalitats econòmiques i la gestió forestal per a la prevenció d’incendis incideixen en la composició i estructura de les masses forestals i, d’aquesta forma, poden afectar la conservació dels ecosistemes forestals i la biodiversitat. Tot això, unit a les prediccions dels efectes del canvi climàtic, pot representar una reducció important en extensió i qualitat d’aquests hàbitats. Els ocells rapinyaires forestals es consideren espècies indicadores de l’estat de conservació dels boscos. La presència d’astor Accipiter gentilis s’ha vinculat amb elevades riqueses ornítiques i diversitat de l’estrat arbori dels ecosistemes forestals. En el present treball, s’han elaborat models multi-escala d’idoneïtat d’hàbitat per a la nidificació de l’astor a partir de 28 territoris coneguts a tres espais naturals catalans i s’han projectat en una àrea de 1.696 km2. Les variables seleccionades en els millors models han estat la proporció de pinedes de pi blanc Pinus halepensis, el percentatge d’orientació nord i els terrenys amb més variació topogràfica del relleu. Aquestes variables són consistents en les diferents escales. Les pinedes de més valor per a l’astor representen únicament el 4,5 % de l’àrea i el 16,3% de les pinedes existents i són un reduït percentatge de superfície que caldria protegir. Els resultats posen en relleu la utilitat dels models d’idoneïtat d’hàbitat per a la planificació de les futures actuacions en ecosistemes forestals, tant per a la conservació de l’astor com pel conjunt de la biodiversitat.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados