La gestió de l’aigua als secans en un escenari d’incertesa pel canvi climàtic

• Robert Savé ^[1] ; David Comino ^[3] ; Felicidad de Herralde ^[1] ; Carlos Cantero-Martínez ^[2]
  1. [1] Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaries

     Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaries

     Barcelona, España

     
  2. [2] Universitat de Lleida

     Universitat de Lleida

     Lérida, España

     
  3. [3] Unitat Tècnica, Departament de Concessions, Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Barcelona

  Mostrar afiliaciones +
• Localización: Quaderns agraris, ISSN 0213-0319, Nº. 50, 2021, págs. 87-107
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • La gestión del agua en los secanos en un escenario de incertidumbre por el cambio climático
  • Water management in drylands in a scenario of uncertainty due to climate change
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El presente trabajo tiene como objetivo poner de manifiesto la importancia de la superficie de cultivo de secano en Cataluña (71 % de la superficie agrícola) y su vulnerabilidad al cambio climático, con especial referencia a las necesidades hídricas. Las prácticas agronómicas, adoptando las últimas innovaciones tecnológicas, y una buena selección del material vegetal que hay que cultivar son y serán las primeras herramientas para mantener estos sistemas de cultivo. En este artículo se discute que una posible transformación en regadío podría no ser viable debido a una disponibilidad insuficiente de fuentes de agua (aguas subterráneas y aguas regeneradas), tanto en calidad como en cantidad, y a la creciente demanda de agua para usos no agrícolas. También se debe tener en cuenta que los secanos son una fuente de servicios ecosistémicos cuyo valor va más allá de la estricta productividad del cultivo. Así pues, se deben valorar y revalorizar los secanos y avanzar en su adaptación a las condiciones climáticas de las próximas décadas, prestando mucha atención a la gestión del suelo y del agua disponible para asegurar unos estándares más cualitativos que productivos.PALABRAS CLAVE: cultivos de secano, necesidades hídricas, aguas subterráneas, manejo del suelo, adaptación.

  • català

    Aquest treball té com a objectiu posar de manifest la importància de la superfície de cultiu de secà que hi ha a Catalunya (71 % de la superfície agrícola) i la seva vulnerabilitat al canvi climàtic, especialment amb referència a les necessitats hídriques. Les pràctiques agronòmiques, adoptant les darreres solucions tecnològiques, i una bona selecció del material vegetal per cultivar són i seran les primeres eines per a mantenir aquests sistemes de cultiu. En aquest article es discuteix que una possible transformació en regadiu podria no ser viable degut a una disponibilitat insuficient de fonts d’aigua (aigües subterrànies i aigües regenerades), tant en qualitat com en quantitat, i a la demanda creixent d’aigua per a usos no agrícoles. També s’hi destaca que els secans són una font de serveis ecosistèmics i aporten valors més enllà de l’estricta productivitat del cultiu. Cal, doncs, valorar i revalorar els secans i avançar en la seva adaptació a les condicions climàtiques de les properes dècades, parant molta atenció a la gestió del sòl i de l’aigua disponible per a assegurar uns estàndards de producció més qualitatius que quantitatius.PARAULES CLAU: cultius de secà, necessitats hídriques, aigües subterrànies, maneig del sòl, adaptació.

  • English

    The aim of this study is to highlight the importance of the rainfed farming area in Catalonia (71% of the total cultivated land) and its vulnerability to climate change, especially with regard to water needs. Agronomic practices, including the latest technological innovations, and a good selection of the plant material to be cultivated are and will be the foremost tools for maintaining these cultivation systems. We discuss whether a possible transformation to irrigation would not be feasible due to insufficient water sources (groundwater or reclaimed water) in terms of quality or quantity, and to the increased demand of water for non-agricultural uses. It should also be borne in mind that drylands are a source of ecosystem services whose value goes beyond crop productivity alone. Consequently, drylands should be valued and enhanced, and progress should be made in adapting them to the climatic conditions of the coming decades, paying special attention to the management of soil and available water to ensure production standards that are more qualitative than quantitative in nature.KEYWORDS: rainfed crops, water requirements, groundwater, soil management, adaptation.