Resumen de Una bona amiga: Mercè Masip i Gich
Vaig conèixer la Mercè Macip en els darrers anys setanta del segle passat. Aleshores em trobava molt insegur amb el meu català escrit i necessitava d'algú que em donés una ullada als originals. Un dia ho vaig comentar amb el Xavier Ricomà i em va dir: «Parla amb la Mercè Macip, que tal volta s'avindrà a donar-los un cop d'ull.»> Vaig seguir el consell de l'amic i em vaig posar en contacte amb la Mercè, que molt amablement va acceptar revisar els meus escrits en llengua catalana i va mantenir el paper de la «cor rectora de català»> fins que em va dir que per raó de l'estat de la seva visió deixava aquest tipus de feina. (...).
