Estats sense ciutats? El curs inferior de l’Ebre, el Maestrat i la plana de Castelló a l’edat del ferro

• Maria Carme Belarte ^[2] ; Jaume Noguera ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
  2. [2] Institut Català d'Arqueologia Clàssica
• Localización: Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria: homenaje a Aurora Martín i Enriqueta Pons : Actes de la VII Reunió Internacional d'Arquelogia de Calafell (Calafell, del 7 al 9 de març de 2013) / Aurora Martín Ridaura (hom.), Enriqueta Pons i Brun (hom.), Maria Carme Belarte Franco (dir.), Dominique Garcia (dir.), Joan Sanmartí Grego (dir.), 2016, ISBN 978-84-936769-4-0, págs. 211-225
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • català

    Aquest treball analitza l’estructura social del territori considerat com la Ilercavònia durant l’edat del ferro, a través de la documentació proporcionada pels assentaments i les necròpolis. Durant la primera edat del ferro, en un panorama d’aparent igualtat social, sorgeixen els primers indicis de diferenciació en l’hàbitat i en les necròpolis. El període ibèric antic correspon a una etapa de canvi, en la qual els assentaments són ara per ara poc coneguts, mentre que les necròpolis indiquen la importància de les armes com a elements de prestigi. Durant el període ibèric ple el poblament s’estructura en petits nuclis amb urbanisme senzill, però dotats de potents fortificacions, que semblen coexistir amb algunes de les necrò- polis de la fase anterior, que perduren. Destaca l’absència d’assentaments de categoria urbana, així com de jerarquització del territori o diferències notables a l’interior dels assentaments. Al final de l’ibèric ple sorgeix el fenomen urbà en aquest territori, amb ciutats com el Castellet de Banyoles o Hibera (cap de les dues anteriors al s. III aC), que coexisteixen amb l’estructura poblacional de petits nuclis fortificats i que molt possiblement es relacionen amb la presència púnica i/o romana.

    Al llarg dels segles II-I aC s’aniran abandonant els assentaments ibèrics fortificats ubicats sobre turons i es documenta una ocupació de la plana, amb diferents categories d’assentaments, incloent possibles nuclis urbans com Torre la Sal.

  • English

    This paper aims at analysing the social structure of the territory known as the Ilercavonia during the Iron Age, through the data provided by both settlements and necropolises. During the Early Iron Age, the first signs of differentiation can be distinguished in the settlements as well as in the necropolises, within a general situation of apparent social equality.

    The Early Iberian is a period defined by changes; the data about the settlements are scarce, whilst the necropolises show the importance of weapons as prestige items. During the Middle Iberian period, settlements are of small size and simple urban planning, but possess powerful fortifications. Some of them seem to coexist with the necropolises of the previous phase, which are still used. There is no evidence of settlements of urban category, hierarchical organisation of the territory or significant differences inside the settlements. At the end of the Late Iberian period, cities appear in this region, with towns such as Castellet de Banyoles or Hibera (neither prior to the 3rd cent. BC), coexisting with the settlement pattern of small fortified sites, and likely related to the Punic and / or Roman presence. During the 2nd – 1st centuries BC, these small fortified settlements are abandoned, and the plain areas are occupied by settlements of different categories, includ- ing possible urban sites such as Torre la Sal.