«La nina y el peix». Traducció indirecta d'una cançó popular eslava

• Vasić Tomše, Hristina ^[1]
  1. [1] Universitat de Ljubljana
• Localización: Beoiberística, ISSN-e 2560-4163, Vol. 5, Nº. 1, 2021, págs. 93-106
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • “La nina y el peix”. Indirect Translation of a Slavic Lyric Folk Song
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • English

    The present article is a research on the Catalan translation of a Slavic lyric folk song. The translation has been published in the magazine L'Aureneta in 1896, the author of the translation being Josep Carner using one of his pseudonyms.

                   As a starting point we use the variation of the song “Riba i djevojka” form the Serbian Folk Song Book (1815) compiled by Vuk Stefanović Karadžić. In the article we try to reconstruct and contextualise the path that the song has taken to get to Catalonia. Next, we establish the source that served as the basis for the Catalan translation. In order to reconstruct Carner's work in translating and recreating the verses of the folk song, we analyse the changes in vocabulary, style, and meter that appear in Carner's version with respect to the original and the intermediate translation.

                   The translation of the young Carner is the only Catalan translation of this folk song known to date, and is likely the only example of Balkan folk poetry that has ever been translated into Catalan.

  • català

    El present article és resultat de la recerca sobre la traducció catalana d'una cançó popular eslava que va ser publicada l'any 1896 a la revista L'Aureneta sota un dels pseudònims del poeta Josep Carner.

    Partint de la cançó popular «Riba i djevojka», publicada en el Cançoner popular serbi (1815) recopilat per Vuk Stefanović Karadžić, a l'article es reconstrueix i contextualitza el camí que la cançó va recórrer fins arribar a Catalunya. A continuació s'estableix la font que va servir de base per a la traducció catalana. A fi de reconstruir la feina de Carner en traduir i recrear els versos de la cançó popular, s'analitzen els canvis de lèxic, estil i mètrica que apareixen en la versió carneriana respecte a l'original i la traducció intermediària.

    La traducció de Carner representa l’única traducció catalana d’aquesta cançó popular coneguda fins ara, i molt probablement és així mateix l’única creació de la poesia popular dels Balcans que s’hagi traduït mai al català.